Gallardo va fitxar la dona al VPC

La junta directiva de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) va forçar a dimitir Felip Gallardo com a president del VPC Andorra per haver contractat la dona com a treballadora de l’entitat sense consultar-ho a la resta de la junta directiva. Això va fer que els seus companys a l’òrgan gestor del club amenacessin de deixar l’entitat en bloc, obligant així a reaccionar l’òrgan federatiu tenint en compte els problemes que va haver-hi per confeccionar una llista. Tot i que en el seu moment es va argumentar la marxa de l’expresident per motius personals, segons ha pogut saber el Diari la renúncia va venir després d’aquesta revolta de la resta de junta directiva.

Gallardo va arribar al club l’abril d’aquest mateix any, un cop finalitzada l’etapa de Gerard Giménez al capdavant de l’entitat, que ja havia decidit no seguir com a màxim representant de l’entitat. Un cop confirmada aquesta circumstància, des del món del rugbi es van buscar alternatives i, finalment, l’escollida va ser la de Felip Gallardo, també integrant de la junta de Giménez, i vinculat al món de l’oval i al club durant prop d’un quart de segle. El problema, però, va arribar quan el nou president va contractar la seva dona en una figura que fins aleshores no existia, situació que va fer saltar les primeres alarmes. I és que, segon expliquen a aquest mitjà les fonts consultades, aquesta contractació no va passar per la junta directiva i això va crear tensions dintre del grup directiu del VPC. De fet, dos dels dirigents que acompanyaven Gallardo a la seva candidatura, Carles Acosta i Bea Morales, van renunciar als seus càrrecs a principi d’agost, fins i tot, un dels patrocinadors de l’entitat va deixar d’esponsoritzar el club per desacord amb la seva figura com a president.

Els companys de junta de Gallardo van amenaçar amb una dimissió en bloc

Els estatuts del VPC assenyalen que el càrrec de president de l’entitat no és remunerat, obligant així a compaginar-ho amb una feina amb tot el que això suposa tenint en compte el treball que hi ha darrere de la gestió del club, amb els equips sèniors, i tota la base de què disposa l’entitat. Com que el màxim responsable no pot cobrar un sou, és per això que hauria contractat la seva dona per no poder així incomplir els estatuts. Això va desfermar una crisi interna a la directiva i els companys de la junta van anar a veure els seus homòlegs de la federació per traslladar-los aquest extrem, avisant que no seguirien a l’equip directiu avisant, per exemple, que actituds com aquesta no els representaven, que estaven farts per les maneres de fer unilaterals per part de Gallardo, o que aquestes decisions no eren coherents amb els valors del rugbi, i més després de totes les crítiques que hi havia hagut, per exemple, envers l’FC Andorra amb la polèmica de l’Estadi Nacional. De fet, els membres de la junta van avisar que “marxarem tots” per la seva manera de procedir, i aquí és on la cúpula de la federació va moure fitxa forçant Gallardo a renunciar al càrrec de president del VPC com va acabar fent a final d’agost. El llavors president va convocar una assemblea extraordinària per a un mes després, el 26 de setembre, en què el club va encetar una nova etapa amb Èric Risco al capdavant després que l’exjugador del club presentés l’única candidatura, una llista llarga amb 17 persones de consens i de diferents sensibilitats, on hi ha, per exemple, un dels expresidents, Gerard Giménez, o Albert Granyena, l’únic membre de la directiva de Felip Gallardo que segueix ara a l’equip directiu de l’entitat.

Més de 25 anys amb l'oval

Més enllà de la curta etapa com a president, Gallardo havia estat una persona important al món del rugbi del país, tant a nivell de club com de federació, on havia estat secretari general. El president afrontava el seu mandat al capdavant del VPC Andorra amb una gran il·lusió, com era el retorn a l’Estadi Nacional, i és que ell havia estat una de les figures més bel·ligerants perquè el club no abandonés la instal·lació situada a la Baixada del Molí, a més també d’altres aspectes com mantenir la línia esportiva i la bona feina feta els últims anys. També volia potenciar el vessant social de l’entitat aprofitant el retorn del club a l’Estadi Nacional i la reconnexió amb l’afició o col·lectius com els exjugadors, una de les potes de la família de l’oval al país que més guerra van donar amb tot l’afer de l’Estadi Nacional. Per últim, la seva intenció també era fer un pas endavant en la situació financera, buscant una estabilitat econòmica al club, a més d’aconseguir retorn pels patrocinadors que havien decidit apostar per l’entitat.