Que llarga es farà la lliga

Tot just portem un mes de competició (23 dies, per ser exactes) a l’ACB, però de les poques evidències que tenim és que la lliga es farà ben llarga per al MoraBanc Andorra com va tornar a quedar demostrat ahir. I és que els tricolors hauran de suar sang per tirar endavant cada partit, com ja es va veure davant del Girona, i necessitaran donar el 150% per anar sumant victòries al caseller fins a arribar a les 12 obligatòries per mantenir-se una temporada més a la millor lliga d’Europa. I és que si aquest equip no dona el 200%, tindrà més que complicat guanyar partits. El d’ahir amb la derrota per 81-71 a domicili davant del Bilbao Basket n’és el millor exemple, amb uns tricolors fent de nou un mal partit i mostrant-se molt inconsistents més enllà de mig tercer quart en què l’equip va mostrar un bon nivell de joc i el tram final quan els de Joan Plaza van aplicar una mica de maquillatge al marcador quan perdien per 21 i la cosa començava a assemblar-se massa al que es va veure anteriorment contra UCAM Múrcia i La Laguna Tenerife.

El que se suposa que havia de ser benzina per a l’equip després de l’apoteòsica victòria de la setmana passada al Pavelló Toni Martí contra el Girona va ser tot el contrari, un miratge. I és que el que va fer l’equip va ser entrar al duel de manera tètrica com si estigués adormit o mirant el Madrid-Barça per veure’s perdent 14-1 en quatre minuts obligant Plaza a demanar temps mort. I clar, quan ets fràgil com un vidre, tens el que tens i, a sobre, si comences així, la veritat és que poca cosa més queda a fer. I això que després de marxar al descans 14 avall (46-32), els tricolors van saber reaccionar acostant-se a només dos punts (53-51) tenint pilota per posar-se per davant. Però de nou, al primer (o en aquest cas al segon o tercer) cop, l’equip va desfer-se com un terròs de sucre encaixant un 17-0 de parcial que va tornar a mostrar les mancances d’un conjunt que, almenys, va poder retallar diferències al tram final i tancar el marcador amb una diferència mínimament digna.

Al final, Udeze va tornar a ser l’MVP tricolor amb 14 punts i 4 rebots. Un fet que diu moltes coses, i possiblement poques de bones perquè que un jugador que fins fa dos dies jugava a la segona japonesa sigui el teu millor home en aquest inici de curs no sembla cridar a l’esperança. Almenys, mentre qui havia de venir a ser el líder del joc interior i que fa 2,19, Pustovyi, marxi del partit amb dos rebots, o la que era la gran aposta i havia de ser el teu termòmetre, McKoy, no faci ni un punt i jugui tot just 11 minuts. Com cantaven Els Pets, Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les. En aquest cas, almenys, si una cosa hi ha, és temps, que estem a l’octubre, però la realitat és que o es fan moltes coses, o això es farà ben llarg fins al maig.