Un entrenador inusual

Joan Plaza no és un entrenador normal. O almenys no és un entrenador com la gran majoria. Ho diu la seva trajectòria i el seu palmarès, i també ho diu el que hi ha més enllà del parquet, tal com va quedar palès en l’entrevista del tècnic del MoraBanc Andorra al programa Parlem-ne, de Diari TV. I és que a més de ser un dels grans tècnics de bàsquet espanyol, al darrere hi ha molt més que sistemes, entrenaments i partits. I, de fet, cada cop més, perquè l’entrenador català admet que “els últims anys estic intentant gaudir una mica més fora del bàsquet, perquè si no et tornes obsessiu”, però també forma part d’un procés, ja que “tens un nivell d’exigència malaltís que sembla que si vas a fer un cafè t’estàs relaxant, i a mesura que et vas fent més adult, entens que no et fa menys professional anar a veure un poblet per aquí perdut, anar a un bon restaurant o a fer una passejada per la muntanya”. Perquè un dels seus propòsits és “conèixer persones o conèixer llocs que també em cultivin perquè he deixat perdre moltes oportunitats de conèixer llocs o persones i ara lamento no haver-ho fet per por a ser menys professional en el meu àmbit”.

“Tu tens 13 o 14 jugadors diferents i t’has d’explicar molt bé perquè els arribi el missatge”
Joan Plaza,  Entrenador del MoraBanc Andorra

I és que per entendre el Joan Plaza entrenador, s’ha d’entendre abans el Joan Plaza persona, per exemple, en els 14 anys que va treballar com a funcionari de presons, o també amb la passió per la literatura, amb dues novel·les publicades, i amb una tercera en preparació que “està molt avançada, i que no sé si podré acabar aquí, a Andorra”. En tot cas, la literatura també ha estat clau per a la seva carrera esportiva, i és que el tècnic admet que “soc una miqueta malalt en el sentit que puc estar veient una obra de teatre o cine i vaig xuclant paraules i frases que em puguin servir, no tant per escriure com per transmetre el meu missatge com a tècnic”, i afegeix que “al final tu tens un vestidor de 13 o 14 jugadors de diferents nacionalitats, edats, rangs o religions, i has d’explicar-te molt bé perquè els arribi el missatge, perquè tu no ets un sergent i no vols que la gent faci les coses només perquè siguis l’entrenador, sinó que vols tocar-los el cor i que els arribi, i això només passa perquè trobis un missatge pel canal adequat, i per això has de llegir, escoltar i intentar-ho fer”.

“Els jugadors vull que entenguin que a molts els agradaria viure la nostra vida”
Joan Plaza, Entrenador del MoraBanc Andorra

El Plaza entrenador també s’explica amb la seva època com a funcionari de presons, en què compaginava aquesta feina amb el bàsquet, i on va ser conscient “molt ràpidament que podent fer bàsquet era una persona molt afortunada”, una convicció que recorda repetidament, com “fa uns mesos quan vaig fer el camí de Sant Jaume, i hi ha molts moments que camines pel bosc i t’estàs repetint a tu mateix que ets una persona afortunada de poder estar caminant, ni que sigui sol com era el cas, i podent dedicar-te a allò que sempre havies desitjat fer, fent feliç molta gent i esquitxant positivament molta gent, no tan sols pels resultats, sinó també pel tipus de vida”. I aquesta creença no es queda només a dintre, sinó que també es trasllada al seu dia a dia esportiu i a la gent que té al costat, i admet que “jo m’hi trobo i també vull que es trobi amb això aquesta gent que potser és una mica més cega i no s’hi para a pensar tant”, i és per això que “amb els jugadors i el meu entorn vull que la gent entengui que a molts els agradaria viure la nostra vida o que matarien per aconseguir viure d’allò que van somiar”. I és una recepta que funciona, ja que reconeix que “ho intento, i tinc un bon feedback en general”, ja que “molta gent que després ha viatjat i està jugant a l’NBA o l’Eurolliga, o ajudants meus que han après molt, el retorn de molta gent agraïda de l’etapa que els vas ajudar d’una altra manera és molt maco i que aquells tres, quatre o cinc anys que van passar amb tu els van fer posar en valor algunes coses que desconeixien”.

“Els últims anys estic intentant gaudir una mica més fora del bàsquet”
Joan Plaza, Entrenador del MoraBanc Andorra

Acostumat a viure en grans ciutats com Madrid, Màlaga o Kaunas, Plaza està content a Andorra tot i explicar que “quan vaig arribar aquí em van dir que m’angoixaria ràpidament per la situació física i viure en una vall, però no m’ha arribat”, tot i admetre que “sincerament sí que m’agradaria poder tenir molta més vida teatral o musical”. I malgrat que a ell no l’afectin, aquestes limitacions sí que han fet la guitza aquest estiu al MoraBanc per fitxar, i és que Plaza va admetre que “hi ha hagut limitacions geogràfiques en el sentit que molts jugadors el que volen és viure a 10 minuts d’un aeroport, en una gran ciutat on hi hagi tota mena d’espectacles, serveis o hospitals, i nosaltres aquí tenim força de tot, però aquestes limitacions les hem viscut aquest estiu”.