Triomf de fe a Santander (1-2)

El Sardinero i Santander van ser testimonis d’un FC Andorra adult, que sap reaccionar, que ja ha deixat de ser un convidat discret i que esdevé un protagonista que ja és capaç de dormir en llocs d’ascens directe a Primera Divisió. La del triomf contra el Racing és una fotografia que podria ser inesperada, però que parla de la fe d’aquest projecte liderat per Ibai Gómez, d’un grup que el segueix amb confiança cega i que demostra que l’etiqueta de revelació és un instrument de força. Una etiqueta ja inevitable i, fins i tot, necessària, després de respondre sempre un Racing que anava més enllà del fogueig, amb les dianes de Lautaro, de penal, i un revitalitzat Álex Calvo (1-2).

Les intencions es van veure ben d’hora i en poc més de tres minuts, el Racing va donar la benvinguda amb una rosca precisa de Jeremy des de la frontal i un xut creuat de Sangalli. L’Andorra, però, no s’arronsava i de la mà de Sergio Molina i Villahermosa va començar a colonitzar el perímetre d’Ezkieta, que celebrava el centenar de partits amb el Racing. Una centrada de Minsu la va connectar fora Le Normand, massa mossegada; i Lautaro, molt actiu, primer va veure com li anul·laven un gol per fora de joc i després va enviar al lateral de la xarxa un caramel de Molina. L’ocasió més clara va arribar amb una centrada precisa de Martí Vila al cap de Gael que portava segell de gol i Lautaro, que ja es llepava els dits per caçar la segona jugada, va veure com Javi Castro irrompia per esvair el perill. El partit s’anava obrint en rampells i en un d’aquests va néixer la millor intervenció del porter tricolor a la primera part, amb una mà canviada i aturada de mèrit per negar a Jeremy el gol en una rematada de cap a servei d’Andrés Martín.

La tornada de vestidors va obrir la porta al triomf tricolor. Lautaro, amb pas ferm, no va tremolar a l’hora de validar un més que dubtós penal sobre Villahermosa (0-1) i l’Andorra es va encomanar a Yaakobishvili –esplèndid– i a l’ofici del grup per gestionar amb precisió el que demanava el partit. Però com que la calma acostuma a ser fràgil, en una transició ràpida, Yaakobishvili va refredar una centrada de Suleiman i Sangalli va establir l’empat en la segona jugada (1-1). Lluny d’acusar el cop, l’equip tricolor es va rebel·lar gairebé per instint. Villahermosa va citar Minsu a l’àrea càntabra i tot i que el sud-coreà es va enredar, enmig del trànsit, va tenir la lucidesa de veure Àlex Calvo, sol, amb la jugada dibuixada a la mirada. L’extrem va entrar en escena per empènyer l’1 a 2 amb un crit alliberador i per tenir la llicència legítima de veure l’Andorra al cel de la classificació.