Empat contra els elements

En un partit d’arestes i de paciència, l’FC Andorra no va aconseguir treure rèdit tot i voler sempre governar amb pilota i exposar intencions clares. L’equip tricolor es va topar contra un Mirandés escrostonat, rígid i protegit per un àrbitre, l’aragonès De Ena Wolf, punyeter i permissiu, que va esdevenir en un altre pal a les rodes. Els tricolors van suar sang per trobar escletxes, van mastegar sorra fins al final i, tot i signar un partit molt complet, tot i tenir poc ullal, les idees van acabar morint a la riba.

L’1 a 1 no fa justícia ni al guió ni a la comunió amb el públic d’Encamp, gairebé 4.000 persones que van sortir orgulloses i amb l’alegria intacta, perquè l’empat no va rebaixar ni un gram d’il·lusió. Sent fidel al seu ideari, amb la pilota com a cordó umbilical i com a principal argument, el grup d’Ibai va captivar des de l’inici. Amb el protagonisme i els focus sobre Minsu, l’extrem sud-coreà va sacsejar el context al primer tram i amb 20 minuts mal comptats li va arribar per citar-se quatre vegades amb Nikic, el porter del Mirandés. Primer, una rosqueta que va refredar el meta visitant i després va amuntegar amenaces amb un colpeig massa mossegat que va trobar Nikic, un xut que va anar a fora llepant el pal i una combinació amb Martí Vilà, apareixent en un espai sense detectar per la defensa del Mirandés, que es va estavellar al lateral de la xarxa. Les veus de Minsu ja vaticinaven que el gol era qüestió de temps i així ho va confirmar Dani Villahermosa. El migcampista català va resoldre una ofensiva conduïda per Olabarrieta i Carrique per estrenar el marcador i confirmar amb números els mereixements del conjunt tricolor. El Mirandés va trobar la millor forma d’espolsar-se el gol amb un discutit penal a favor que va transformar Carlos Fernández enredant Yaakobishvili (26’). Les taules van descontrolar lleugerament l’Andorra, que fins entrada la tornada de vestidors no va tornar a agafar el pols del compromís. Sense variar el full de ruta, l’FC Andorra va seguir picant pedra fins a l’últim sospir. L’entrada de Jastin -l’extrem va deixar un parell de detalls per veure’ls a YouTube fins a l’avorriment-, va donar un altre aire, amb Minsu més per dins i amb l’equip insistint per enderrocar la bastida del Mirandés. Un xut d’Olabarrieta al pal, un intent llunyà de Gael i dues osques d’un fantàstic Martí Vilà no van trobar el premi que, per proposta i intenció, hauria merescut un Andorra que és capaç de mirar tothom als ulls.

Villahermosa va avançar l’Andorra i Carlos Fernández va empatar, de penal