Resistència amb poc premi

En un exercici superb de resistència, Andorra va proposar múscul, ordre i orgull a Villa Park i va sortir-ne amb una derrota que no va esborrar la notable imatge mostrada. La selecció va perdre 2 a 0 davant Anglaterra, sí, però ho va fer caient dempeus, oferint un partit aspre i paparra, fidel al pla que l’ocasió exigia i només claudicant quan van aparèixer dos desajustos.

Andorra tancarà dimarts la finestra internacional amb un amistós a estònia

El combinat de Koldo Álvarez va viure atrinxerat en dos blocs de cinc, un laberint defensiu que va posar en tensió una Anglaterra amb Kane, Rashford, Madueke o Eze, futbolistes avesats a escenaris més còmodes. Durant molta estona, l’escenari va tenir gust d’impotència anglesa, de context desenfocat i de solemnitat andorrana. El primer cop va arribar al minut 25, quan Christian García, en un rebuig que es va convertir en càstig, va enfilar de cap la pilota a la seva pròpia porteria i va obrir el marcador. No hi havia trencadissa en el guió, només un episodi cruel que feia remar a contracorrent una Andorra que fins llavors s’havia mostrat com un mur impecable. La segona meitat va seguir el mateix patró: domini estèril d’Anglaterra i una Andorra compacta, que s’aixecava de cada escomesa gràcies, també en part, a la fantàstica actuació d’Iker Álvarez. El porter va convertir-se en gegant, desxifrant rematades i mantenint viu el partit fins que, al minut 67, Rice va aparèixer sol al segon pal per culminar de cap una centrada precisa de James. El 2 a 0 ja va ser definitiu, però no va esborrar la sensació que Anglaterra havia necessitat suar de valent per doblegar el bloc tricolor, una Andorra que va proposar allò que podia: renúncia a l’artifici i acceptació d’un combat de sorra i fang, en què cada duel era una victòria i cada minut resistit, un triomf simbòlic. La derrota, la cinquena en cinc partits de fase de classificació per al Mundial 2026 i encara sense gols al sarró, deixa al descobert que, tot i deixar una imatge sòlida en territori hostil, donar sentit al camí només passa per millorar. Dimarts, a Tallinn contra Estònia, espera un amistós, darrera estació en aquesta finestra internacional.