REPORTATGE
Oordegem fa somriure Carabaña
L’ATLETA ANDORRÀ assaboreix la classificació per al Campionat del Món de Tòquio en una cursa en què es van reunir tots els factors
Nahuel Carabaña oneja la bandera andorrana durant els Jocs dels Petits Estats.
El míting d’Oordegem, a Bèlgica, quedarà per sempre marcat en la memòria de Nahuel Carabaña. Després d’una temporada marcada per moments durs, lesions i un cert desgast emocional arran dels Jocs dels Petits Estats, l’atleta andorrà va trobar dissabte la combinació ideal: ambient immillorable, temperatura perfecta, una pista ràpida i una llebre que “ho va fer superbé”.
Superada amb excitació una nit curta i plena de missatges, Carabaña encara té gravada a la pell la sensació de la cursa perfecta i explicava al Diari que “va ser brutal, una carrera d’aquelles en què ho dones tot”, relatava amb un somriure encara fresc. “S’ha ajuntat tot, i quan s’ajunta tot i et trobes en forma, surt això: surt la cursa, surten les marques i surt tot el treball que porto darrere aquests mesos”. El resultat, 8’12”80 als 3.000 obstacles, rebaixa gairebé tres segons la seva anterior marca (8’16”04, del maig del 2024) i li assegura abraçar la mínima per agafar amb la mà el bitllet per al Mundial de Tòquio.
“Quan he creuat la meta no m’ho acabava de creure. Ni he mirat el crono que havia fet”
La cursa va ser per emmarcar. Quart classificat a només un segon i mig del podi i competint al màxim nivell. Al davant, només van creuar la línia el francès Louis Gilavert (8’11”49), Baptiste Fourmont (8’12”10) i el portuguès Etson Barros (8’12”19). Assegura Nahuel que quan va travessar la meta, l’eufòria va barrejar-se amb la incredulitat. “Quan he arribat, molt content, no m’ho acabava de creure. És més, no he mirat ni el crono ni res. Però he vist que l’Etson Barros, el portuguès, ha començat a celebrar-ho i he pensat: ‘Ostres, però si hem entrat junts!’, m’he dit, ‘llavors he fet la mínima segur, 100%”. Moments després, les pantalles confirmaven l’èxit: “Quan he vist que havia fet 8.12.80, m’he dit: ‘Quin marcón!’. Estic supercontent”.
“Vaig tenir una petita baixada després dels Jocs, per lesions i temes personals, i va ser difícil”
Carabaña sap el que li ha costat arribar fins aquí, amb una despressurització involuntària inclosa. “He donat el 200% i per fi aconsegueixo que tot el treball quedi reflectit. Després dels Jocs dels Petits Estats vaig tenir una petita baixada, entre lesions i temes personals. Va ser una mica difícil, però hem sabut treballar-ho i hem sabut treure els resultats. Ha sortit el fruit de tot l’esforç d’aquests darrers mesos”. Ara, amb el bitllet al Japó a la butxaca, el repte és nou però l’actitud, la mateixa: “El Mundial de Tòquio era un altre somni per complir. Ara toca preparar-lo i proposar-nos el màxim”.