Amb un punt de suspens

L’FC Santa Coloma va celebrar el seu partit número 50 a Europa amb una classificació que va acabar sent molt més agònica del que augurava l’escenari. Amb l’1 a 4 favorable de l’anada a Borac i una posada en escena sense gaires estridències, el grup de Fede Bessone tenia a les mans el guió perfecte. Però tot es va capgirar al minut 69, amb l’expulsió per doble amonestació d’Hugo Ferreira, que va transformar el Borac d’un equip resignat a fervorós, i el partit anestesiat que havia estat fins aquell moment es va convertir en una aventura de supervivència de gairebé mitja hora pels colomencs. Fins aleshores, l’equip de Bessone havia gestionat el còmode coixí amb intel·ligència i amb un notable control, lluny de qualsevol patiment. La consigna era clara, evitar un gol del Borac que pogués revifar l’eliminatòria i el conjunt bosnià tampoc va mostrar gaire aplicació amb pilota amb aproximacions, ínfimes abans del minut 70, que es basaven més en joc directe i segones jugades que no pas en construcció elaborada. La primera part va transitar sense urgències. Kulasin va avisar al minut 3 amb un xut desviat, i David Virgili va signar la rèplica amb una internada que va acabar amb un tir tou i centrat. A la represa, Mourelo va avisar amb un xut al lateral de la xarxa, però la situació es va començar a complicar de veritat quan va arribar el moment en què tot es va regirar i l’FC Santa Coloma es va quedar en inferioritat. Herrera va recollir un rebuig en una falta botada per Vukovic i va fer l’1-0 al 71’ i, a partir d’aquí, el Borac es va créixer i va recuperar la fe. Bessone, conscient del risc, va sacsejar banqueta i el dibuix per intentar mantenir la sang freda. Però el descontrol ja estava sembrat. Al minut 88, una acció mal defensada dins l’àrea va permetre a Karlo Peric fer el 2 a 0. D’aquell escenari de tràmit es passava, de sobte, a un de terror: un gol més i la pròrroga era un fet. I el drama va estar a punt d’arribar. Al 96’, el porter Shishkovski va pujar a rematar un córner i Hiros va connectar un xut que va obligar Álex Ruiz a treure una mà miraculosa i quan a molts els costava ja empassar saliva. Sense aquell reflex, l’epíleg hauria estat d’infart i la classificació, un naufragi. El Borac, que s’havia anat esllanguint a mesura que passaven els minuts, va tornar a créixer com si tot just comencés. El Polyssia FC ucraïnès serà el proper rival.