BÀSQUET
Un MoraBanc amb orgull
Joan Plaza aposta per un projecte sòlid i coral, allunyat de les individualitats i centrat a tenir creixement

El tècnic del MoraBanc, Joan Plaza, en el partit que va enfrontar els tricolors amb el Barça.
Després d’uns mesos frenètics i facturada la permanència a la Lliga ACB com el primer gran objectiu des que va aterrar, Joan Plaza es consolida com una de les figures més determinants del nou rumb esportiu del MoraBanc Andorra. Davant el nou curs i un cop redreçada la trajectòria d’un equip en zona de risc, l’entrenador barceloní ha assumit molt més que un repte esportiu i ho fa amb una mirada a llarg termini i una idea clara de com construir un equip competitiu i identitari.
“Quan arribes a mitja temporada no s’ha d’entrar com un pop en un garatge”
En una entrevista als mitjans oficials del club, Plaza reconeix que la seva adaptació no ha estat fàcil, tot i que ha estat estimulant en l’àmbit personal i professional. En l’àmbit esportiu, la seva estratègia d’entrada va ser clara: observar i intervenir amb prudència. “Quan arribes a mitja temporada el que procures és no entrar com un pop en un garatge. Intentes anar amb compte, coneixent la gent, els rols, el públic, el que s’espera de tu... I vas fent canvis invisibles, no traumàtics.” En aquest sentit, una de les grans aportacions de Plaza ha estat fomentar un estil de joc coral i compromès. “Sempre he tingut un pensament cooperatiu. No m’agrada que un equip depengui d’un o dos jugadors o de genialitats i hem intentat que tothom se senti important.” Per al tècnic, aquesta filosofia ha donat fruits perquè “cap jugador ha baixat el seu rendiment. Han millorat en aspectes no tan visuals, i s’han sentit més partícips de l’equip i de la salvació”.
“No em referia a salvar l’equip quan vaig dir que venia a ‘liar-la’”
La nova etapa
Plaza no s’amaga a l’hora de parlar d’ambició i vol subratllar que, quan va arribar i va assegurar que venia per liar-la, “no em referia a salvar l’equip, perquè això era la urgència per la qual jo arribava. Liar-la és estar molt a prop d’una Copa del Rei o fins i tot entrar al play-off. Aquest és el meu horitzó”. Amb canvis a la plantilla previstos, el tècnic creu que ja hi ha fonaments sòlids: “Aquests darrers mesos hem establert les bases. És clau tenir un perfil de jugador molt compromès, que sàpiga on ve, què representa aquest club i què s’espera d’ell.” L’entrenador reivindica la particularitat de jugar i entrenar a Andorra i aquesta identitat ha de ser un motor: “Hi ha equips molt poderosos en què el públic té una presència simbòlica. Aquí no. Aquí és fonamental i hem de fer d’aquesta comunió un dels nostres actius.”
“Hem de fer de la comunió amb el públic un dels nostres grans actius”
Club amb potencial
El tècnic tricolor és sincer a l’hora de valorar les possibilitats del MoraBanc, una entitat “amb tradició, però amb molt marge de millora. Tothom ha de ser prou humil per voler progressar i hem de passar de les fites puntuals a una solidesa sostinguda”. A més, comenta que “quan jo marxi m’agradaria que la gent pensi que el meu pas va ser positiu. No tan sols per no haver patit pel descens, sinó per haver estat capaços de créixer junts”.