Mitrovic liquida la selecció (3-0)

Aleksandar Mitrovic va ser cicló i sentència, i amb dos cops precisos i implacables, i l’execució d’un penal al segon acte, el davanter serbi va esborrar qualsevol opció de somni andorrà en una nit de plom a Leskovac. La selecció va resistir amb orgull, però va topar amb una Sèrbia dominant, autoritària i serena, que no va donar marge al dubte i va mossegar en arravataments calculats i definits pel hat-trick de Mitrovic (3-0).

Sèrbia no va tenir pietat ni temps per a contemplacions i va imposar el seu ritme des del primer sospir, amb una possessió asfixiant i un domini territorial que va convertir el partit en una persecució. Iker Álvarez va començar a veure com les onades s’apropaven des de ben aviat, amb Mitrovic obrint el marcador al minut 12. En una acció dibuixada entre Katai i Vlahovic, amb aquell teva-meva clàssic de pati d’escola, el davanter de l’Al-Hilal va aprofitar una pilota morta per embocar el primer. Consolidat el relat esperat, Sèrbia manava i el grup de Koldo s’aferrava al partit amb dents i ungles, sabent que qualsevol desconnexió podia ser fatal i la segona ferida va arribar en una acció aparentment rutinària. Zivkovic va servir un córner i Mitrovic va escapolir-se de Moi San Nicolás i, de cap, va doblar l’avantatge per permetre als serbis tenir mitja feina feta abans d’anar a vestidors.

La represa va arribar sense promeses de redempció. Sèrbia no necessitava més, i la selecció, amb el context alpí i difícilment assumible, s’encomanava a l’ordre, a continuar precintada i sent solidària en l’àmbit defensiu. Però el futbol no perdona cap gest i tampoc cap detall. Una mà de Biel Borra dins l’àrea, un penal validat després de la revisió del VAR, va ser la sentència i Mitrovic, inclement i calculador, va signar el 3 a 0 amb un dictat fred però suficient per consolidar l’avantatge. En aquest punt, i enmig de la ràfega de canvis, el partit es va convertir en un passadís llarg cap al xiulet final i el temps s’escolava entre possessions lentes i mirades al rellotge. Enmig del soroll i el ritme advers, la figura de Marc Vales va esdevenir amb els 100 partits com a internacional tricolor en l’únic somriure esbossat al Gradski stadion Dubocica de Leskovac.