Un punt de solidesa

El resultat no va ser l’esperat, però el pòsit que va deixar la selecció femenina va tornar a ser profundament positiu. Contra una Malta ja ascendida a la Lliga B, les d’Albert Panadero van signar una actuació sòlida, valenta i amb intencions. El 0 a 0 final va servir per tancar la millor fase final que ha completat mai el combinat tricolor en competició oficial, amb cinc punts, i la sensació que aquest grup està preparat no tan sols per competir, sinó per sumar més sovint.

En un duel amb perfum de confirmació de cicle, la primera part va ser un equilibrat pols de voluntats, amb més intencions que precisions, i amb Andorra mostrant alguna espurna d’ambició davant una Malta que va començar dominant el ritme però va topar amb un bloc organitzat i valent en la transició. L’arrencada no va tenir un guió clar. Malta va intentar imposar la seva jerarquia i el seu físic, però qui va aixecar primer el dit va ser Andorra: servei de falta d’Erica Gonçalves i cop de cap de Tere Morató que es va perdre desviat. A l’altre costat, Alba Martín va tenir feina per refredar un xut sec de la capitana Cuschieri, i poc després Maria da Cruz va aparèixer providencial per desactivar un altre intent visitant. La selecció va anar creixent amb el pas dels minuts i va fregar el premi a la insistència en una acció de convicció de Maria Ruzafa per la dreta. Va arribar fins a la línia de fons i va servir una assistència que Carla Ber va rematar d’esperó, però la pilota es va passejar davant la porteria sense trobar aliada. Malta va avisar de veritat al 35, quan Grange va estavellar un xut al travesser en la seva millor opció abans del descans. Encara hi hauria temps per a una darrera aparició, amb una falta servida per Gonçalves –que va ser el metrònom a pilota aturada–, que Morató no va poder definir i Malta va respondre amb un xut centrat de Nicole Sciberras que no va inquietar gaire Alba Martín. A la represa, Andorra va continuar fidel al seu pla de partit i va tenir l’acció més clara de tot el matx. En una transició ben tramada, Maria Ruzafa va armar una rosqueta deliciosa que va superar Xuereb però no el pal, que va escopir la pilota i va evitar el gol que hauria fet justícia al bon moment de les tricolors. Abans, Lexine Farrugia havia provat sort per a Malta amb una falta directa que, tot i rebotar a la barrera, va acabar a les mans d’una Alba Martín molt segura. Amb el partit obert i les dues seleccions buscant l’últim cop d’efecte, Albert Panadero va moure fitxa: va remoure les bandes, va donar entrada a Gemma Lluch i va fer debutar Emma Duró amb l’absoluta. Només finalitzar el partit, els focus es van aturar en Mimi Tizón. No va jugar, però va rebre l’homenatge de les seves excompanyes que encara no havia pogut assaborir. Un dolç adeu i el dorsal 22 ja es troba en l’imaginari de la selecció femenina.