L'FC Andorra colpeja primer

Va trigar a arrancar, però quan ho va fer, ho va fer amb l’ofici, la seguretat, la solvència i l’eficàcia dels grans moments. L’FC Andorra va colpejar amb encert, va controlar amb autoritat i va deixar parcialment encarrilada l’anada de la primera eliminatòria del play-off d’ascens a la Segona Divisió, amb un 2 a 0 que convida a creure però no a treure encara el confeti.

Hi havia pressió, context i rival, però també hi havia pla, cap i cames. L’Eivissa va irrompre a l’Estadi de la FAF amb intenció de fer-se notar: pressió alta, mossegada a dalt controlada i pilotes per a Bebe, un vers lliure i amenaça constant durant els trams que l’equip de Paco Jémez va enfocar amb verí Ratti. Amb Molina incrustat a l’eix de la defensa per netejar la sortida de pilota, intentar tenir més fluïdesa des del darrere i més metres al davant, els tricolors van aconseguir començar a inclinar a partir del minut 15, quan es van saber espolsar la bona posada en escena de l’Eivissa. Però l’esclat va arribar al 19. Casadesús va activar el ventilador –partit descomunal del lateral–, es va empassar Bebe per la dreta –que havia baixat a cobrir la zona que havia deixat alliberada Javi Jiménez– i, amb un gran moviment, va guanyar la posició al futbolista portuguès de l’equip illenc i va servir una centrada a mitja alçada que Cerdà va transformar en l’1 a 0 amb un xut ajustat al pal dret. Primer cop sobre la taula i primera dent marcada. L’Eivissa, no obstant, no es va desfer i Paco Jémez va ordenar canviar de banda Bebe –i amb ell, l’amenaça– i va intentar generar des de l’esquerra. Un centre-xut del portuguès va fer suar Ratti, igual que una falta directa, tímida però perillosa, que el porter tricolor va saber refredar. L’FC Andorra, mentrestant, madurava el segon i el va trobar tot abans de la treva. Abans, però, Sergio Molina va penjar una centrada amb sentit que Nieto, imperial aèriament, va estavellar al pal. L’avís ja era prou seriós, però, en la jugada següent, Martí Vilà va aparèixer amb un servei telegrafiat i Lautaro, amb tot el temps del món, va embocar el segon. Dues fuetades, la diferència.

L’Eivissa va sortir dels vestidors amb més urgència que idees, amb més intenció que precisió. Volia, però no podia, i l’FC Andorra, ben armat al darrere i amb fil i rodet per avançar, no va perdre el control de la situació i va tenir dues osques per posar-hi el cadenat abans d’hora. La primera, després d’una gran acció de Luismi filtrant l’esfèrica per Nieto, que va intuir l’espai però es va encallar en l’execució, i la segona, més clara encara, va arribar al 84. Lautaro va habilitar Luismi, a qui se li va fer de nit, i el seu xut va topar amb el cos de Ramón Juan. Ara, l’FC Andorra, amb el triomf parcial, envia un primer missatge amb l’obligació de rematar-ho a Can Misses.