Eivissa, rival per al play-off

A l’escenari on tothom volia fer la foto, l’FC Andorra va fer d’infiltrat incòmode en la festa d’ascens de la Cultural Lleonesa. Un empat (1-1) que va servir als locals per certificar el retorn al futbol professional, però no als tricolors per acabar en la tercera plaça i gaudir del factor camp a favor. Serà l’Eivissa de Paco Jémez i Bebé el rival a la primera eliminatòria, amb anada a casa com a local i la tornada a Can Misses.

Tot i ser convidat incòmode a la festa de la ‘Cultu’, l’FCA va fer un bon partit

Beto Company va escollir optar per dosificar. Un onze amb rotacions, defensa de tres amb Erik Morán fent de central improvisat i una posada en escena fresca, decidida, aprofitant els nervis d’un rival encarcarat que es movia amb dificultat. I l’inici ha estat tota una declaració d’intencions. Al minut 3, Iván Rodríguez va enviar un xut alt com a primer avís, poc després, Lautaro va dibuixar una rosca amb cama esquerra que va sortir llepant el pal i Almpanis va irrompre a l’àrea però va estar poc fi en la definició. També va marcar petjada Villahermosa, amb un xut massa tou des de la frontal que va refredar Bañuz, i una nova rosca d’Álvaro Martín, que es va escapar per fora, completaven un inici amb l’Andorra sacsejant el partit amb una naturalitat inesperada pel grup de Raúl Llona. La més clara, però, va arribar a pilota aturada. Còrner servit per Álvaro Martín, pentinada subtil de Trigueros i, entre Bañuz i el pal, van negar el gol tricolor. Però, com sol passar, el futbol té el seu propi codi. Una pèrdua al mig del camp, va derivar en una centrada de Víctor García des de la dreta i Luis Chacón, guanyant la posició a Casadesús, va embocar de cap l’1 a 0.

A la represa, l’Andorra va fer un pas endavant, més clarivident, amb més focus. Peña va avisar primer amb un xut fàcil per Bañuz, però al 54, va signar les taules amb una diana fantàstica. Pilota filtrada d’Almpanis, gran lectura de l’espai i Peña, des del vèrtex de l’àrea, es va regirar i la va clavar per l’escaire amb una execució quirúrgica. Un golàs. Amb l’1-1, i els dos equips conscients que el resultat era prou bo, el partit va entrar en mode de gestió. A la Cultu li ressonava l’ascens a l’esquena i l’Andorra protegia jugadors clau sense assumir riscos innecessaris. Els minuts anaven caient i, tot i dues dianes anul·lades als locals per fora de joc que van posar una mica de picant, el ritme dels dos equips ja era clarament d’epíleg. Ni una amonestació per als tricolors advertits, rotacions completades i mirada fixada a Eivissa.