L’Andorra s’enreda en un mal partit

Quan tens el camí obert i decideixes no caminar, passa el que va passar. Un FC Andorra massa encarcarat va deixar escapar una oportunitat d’or davant un Sestao més valent i amb més gana. El River, amb el jou del descens, va saber esperar el seu moment i va acabar castigant la inacció dels tricolors que van acabar claudicant quan les cames van començar a fer figa (1-2).

Sense la part de l’equació necessària, a banda del triomf propi, en ple temps de peritatge de la situació, va arribar un accident amb premi per als tricolors, un gol d’aquells que no es poden assajar, però que poden servir per obrir el camí. I l’Andorra, agraït, no va desaprofitar l’obsequi. Sergio Molina va fer un desplaçament llarg des de camp propi buscant Martí Vilà i entre Joseda i el porter Iago Herrerín, entre mirades creaudes i dubtes, van fer la feina de la forma més inopinada. El lateral del Sestao no va sentir el porter i la seva cessió amb el cap va anar directament al fons de la xarxa per a desesperació dels visitants (1-0). Amb el marcador ja decantat abans del primer cafè, el partit es va asseure a la butaca i la primera part semblava anar deixant passar els minuts sense pressa ni entusiasme. L’FC Andorra, que havia trobat or gairebé sense buscar-lo, es movia massa encarcarat i no sabia imposar-se ni trobar les vies per acabar de rematar el guió. I en aquest terreny de ningú, el Sestao es va sentir còmode, tot i que l’únic avís seriós abans del descans el va posar Gorka Garai amb un xut llunyà. Però més enllà d’això, la resta de la primera part es va quedar en una mena de tràmit insípid, sense oportunitats ni desequilibri, amb un excés d’imprecisions i poc ullal. L’Andorra es va anar arraulint, potser esperant que el rellotge corregués més ràpid del que corria, mentre el Sestao, sense fer res de l’altre món, començava a transmetre la sensació –perillosa– que podia competir.

Va fer un pas endavant l’equip tricolor després de l’entretemps. Sense gaires floritures, però amb més intenció, més focus, més fam i més urgència l’Andorra va començar a trobar els futbolistes més diferencials. Una combinació per la dreta entre Jesús Clemente i Manu Nieto, acabada amb una assistència d’esperó per a Lautaro, va estar a punt d’acabar en poesia però el davanter gallec, amb tot a favor, la va rebentar a fora i, poc després, en una acció personal, un xut seu el va refredar Herrerín. Tot i aquest impuls, l’Andorra no posava el pany. El partit continuava obert, exposat, massa viu per a la incomoditat que semblava insinuar el marcador. El Sestao, valent i rebel, no renunciava a res i va posar la por al cos amb una triple ocasió que va encongir el cor al Nacional i que Sergio Molina va treure gairebé sota pals a xut de Jairo. L’avís es va transformar en pecat per als tricolors i Bustillo va fer l’1-1 al minut 74 i només cinc després, Sergi García, en un xut desviat per Royo, i que va enredar Ratti, va signar l’estocada amb 1 a 2 definitiu.