Sense resposta a Màlaga

Hi va haver un moment, petit, fugaç, en què semblava que el MoraBanc Andorra volia competir. Que la derrota del Granada li havia donat ales, que el Carpena no intimidava i que la salvació podia arribar amb orgull, abans d’hora i sense càlculs. Però només va ser un miratge. Una arrencada seriosa i combativa que es va esvair davant un Unicaja massa gran, massa coral i massa exigent per als tricolors que només van treure les ungles en ratxes esparses (98-80).

El MoraBanc no va tenir una posada en escena dolenta. Harding, encès des del primer minut, i un rebot dominat en les primeres possessions van sostenir un 9-9 que feia pensar en un partit disputat. Però allò era només l’escalfament. El primer avís va arribar amb el 17 a 13, quan el MoraBanc va començar a perdre aigua i Plaza va haver de refredar el partit. No va servir. Osetkowski, omnipresent, va liderar un parcial de 9-0 i Perry va clavar un triple per segellar el 27-16 al final del primer quart. El MoraBanc ja havia perdut la compostura. I encara no sabia que el pitjor estava per venir. Unicaja va obrir el segon quart amb un parcial de 9 a 2 que el va fer volar fins al 36-18. Amb sis triples de nou intents, els d’Ibon Navarro se sentien còmodes, dominadors, sense necessitat d’estrènyer gaire, mentre el MoraBanc es mantenia excessivament estàtic, un pèl anàrquic en l’atac i tou en el rebot. La diferència física i d’intensitat es va fer insuportable i cinc pèrdues de pilota i una defensa massa permissiva deixaven via lliure a Unicaja per fer sang. El 53 a 34 al descans retratava una primera part en què només un equip havia entès el que estava en joc. La represa no va ser gaire diferent. Tres pèrdues en els primers minuts i cap senyal d’intentar canviar la dinàmica més enllà de la cosmètica. Només una tècnica a Kalinoski —que acabaria eliminat— i un parcial de 4 a 10 semblaven animar els tricolors, que es col·locaven 57 a 46, però l’Unicaja no va trigar gaire a respondre: un triple de Perry i un altre parcial de 10 a 2 tornaven a posar els locals a +21 (67-46). Amb el partit trencat, el MoraBanc va intentar maquillar i va reduir a 69-56 al final del tercer quart, amb 22 punts anotats des del tir lliure fins aquell moment. A 6’ del final, el MoraBanc havia tornat. O això semblava. De -21 a -9 (77-68). Una sensació, per primer cop, de resistència col·lectiva, però Barreiro va esborrar qualsevol opció d’entrar al partit amb dues bombes consecutives. El 92 a 78 amb 2’19” per restar ja era un mur i la ràfega de 15 a 5 només va accentuar la superioritat d’un Unicaja més rodó i amb més desig.