La diferència, ni un mil·límetre

Hi ha jugades que no s’esborren. A la Copa del Rei del 2017 va ser el camp enrere de Llull i a Madrid, aquest cop, un triple de Kuric que no va ser triple i es va quedar en dos punts per una decisió arbitral tan rebuscada com polèmica. I ja en van dues. Dues accions, dues ferides obertes, dues polèmiques amb el mateix decorat: el MoraBanc a punt de signar una gesta contra el Reial Madrid i una decisió arbitral que ho capgira tot. La pròrroga, esfumada. La gesta, arrabassada, però l’equip tricolor va fer tremolar els fonaments del Movistar Arena (98-97) amb un Shannon Evans superb amb 31 punts, set triples i 32 de valoració. Llastat per l’absència d’un referent i un pes pesant en l’anotació com Harding, el MoraBanc va voler encomanar-se al base de Virginia i a una bona posada en escena. Es va trobar còmode en el rebot i molt seriós va saber eixugar els moments en què el Madrid semblava escollir els arravataments (17-20), sobretot d’Hezonja i Musa, un mal de queixals. Un Madrid ressacós però sense Tavares i un primer quart dolç del MoraBanc, agosarat i atrevit, alliberat per no tenir una angoixa excessiva en la guerra del descens i un Evans en combustió –nou punts– van permetre als tricolors arribar a la primera aturada (29-29) mirant als ulls al monstre blanc. El Madrid a empentes i rodolons i aprofitant el poc encert i la precipitació en el tir del MoraBanc volia començar a pastar les primeres diferències (38-33) però Kuric havia activat el mode llegenda i només l’orgull de Llull va evitar arribar a la treva hissant la bandera tricolor al Movistar Arena (46-44). El pas pels vestidors va activar el Madrid, que va apujar el ritme i va voler ballar, però no va encongir el MoraBanc, que treia petroli del tir, aportava solucions en atac, s’agafava a Evans i Ortega per no perdre de vista el grup de Chus Mateo i amb un parcial de 0 a 7 tornava a posar les taules (67-67). El tècnic blanc va refredar la inèrcia amb un temps mort que va ser vitamínic per al Madrid i per cordar el tercer quart amb un +7 (76-69) que exposava la diferència de rotació –absolutament lògica– i que, potser, el MoraBanc, tot i mostrar-se ben viu, ja anava amb reserva de benzina. La sortida blanca (81-71), amb el dictat d’Ndiaye, redefinia les opcions blanques i només el recital d’Evans –14 punts al tram final– permetia abraçar esperances al conjunt tricolor, que no volia ni sentir a parlar de la redempció, i molt menys, amb el Madrid en bonus. El parcial de 0 a 10 (87-88) posava contra les cordes un dels millors equips d’Europa... però no a l’instant replay.