El Gento real

“Vaig escriure perquè quan va morir Paco [Gento] a poc a poc vaig començar a arborar algun escrit, no només sobre ell, sinó també com es va gestar aquesta entitat universal [el Reial Madrid] perquè els testimonis es van apagant i les poques imatges que hi ha d’aquella època fan escassa justícia”. Així defineix José Luís, Joe, Llorente el llibre Gento Real que presenta aquesta tarda a les 19.00 hores a la llibreria La Trenca, juntament amb el periodista Gabriel Fernàndez. Exjugador professional de bàsquet, entre d’altres amb quatre temporades al llavors Festina Andorra on encara és el més valorat, màxim assistent i recuperador i jugador amb més minuts del club a l’ACB, Llorente busca també recordar la història en un moment en què “un dels vicis de la societat moderna és que és mira molt poc la història”, i destacar la figura d’aquella generació del Madrid que “van aixecar el Madrid del no res”. De fet, entre riures, els compara amb Colón “perquè després d’ell n’hi ha hagut molts, però els primers van ser ells”.

Però tot i aquesta trascendència, durant molt de temps Gento va ser l’únic futbolista amb sis Copes d’Europa, Llorente recorda que era una persona normal i que “no volia biografies”, de fet, “li semblava una pèrdua de temps”. I és que l’exjugador de bàsquet recorda que “ell no es donava cap importància i tenia aversió a sentir-se incòmode, possiblement pel seu orígen [va néixer a Guarnizo, un poble de Cantàbria]”. Llorente forma part d’una nissaga familiar àmpliament vinculada al món de l’esport, començant pel seus oncles Paco Gento i dos futbolistes més, seguint pels seus tres germans (tots jugadors professionals de futbol o bàsquet), i acabant per fills (tots dos jugadors de bàsquet) i nebots i nebodes, en què destaca el futbolista de l’Atlètic de Madrid Marcos Llorente, però on tampoc hi falten més basquetbolistes, una circumstància que també repassa al llibre, “agafem l’esport com a forma de vida i li dediquem tota la passió”.

I tornar a Andorra, tot i que ho fa sovint, és especial perquè “és una segona casa per a mi i vaig passar-hi moments esplèndids”.