Agafats al fil de Bombardó

Hi ha dies en què el futbol sembla més una prova de resistència mental que un espectacle. Dies on no hi ha lloc per al lluïment, on la pilota pesa, les idees costen de germinar i els espais semblen tancats amb clau i forrellat. I partits com el que va resoldre amb angúnia l’FC Andorra davant el Tarassona, on l’única manera de guanyar era acceptant el context, arremangar-se i empènyer sense mirar enrere. Una victòria aspra, de digestió lenta, sense lluentor, floritures ni confeti, però amb molt valor, el que va aportar el cap de Bombardó per deixar els tres punts a l’Estadi Nacional en un tram decisiu i que no deixa ja espai a l’errada (1-0).

El rival va ser exactament el que tothom temia: un Tarassona ben armat, amb defensa de cinc, poca pressa i menys concessions. L’equip aragonès va aterrar amb la lliçó apresa, disposat a frustrar qualsevol intent tricolor de circular amb netedat i, ben precintats al darrere, van convertir l’àrea pròpia en zona prohibida. El tècnic tricolor, Beto Company, va reconèixer sense embuts que la primera part va ser “com un entrepà de ciment”. I tenia tota la raó. L’Andorra va arrencar amb bones intencions i dues accions d’Álvaro Martín –un dels més fins ahir– primera amb una centrada que Nieto va pentinar a fora i un xut des de la frontal sense conseqüències. Però va ser un miratge. A partir del quart d’hora, silenci. El partit es va aplanar fins al badall i l’equip tricolor no trobava ni el ritme ni l’espurna fins al pas pels vestidors, que va servir per retocar el guió. L’Andorra va apujar el volum i després d’un xut desviat de Cerdà, va arribar el moment clau: triple canvi i viratge tàctic. L’equip va tancar amb tres defenses –Trigueros, Alende i Bombardó–, va obrir els carrils amb Cerdà i Juanda, i va situar Nieto i Lautaro més a prop del perímetre de Fuoli, buscant trencar la rutina i desencallar el partit. I va sortir bé. Una centrada d’Álvaro Martín amb precisió quirúrgica –un d’aquells serveis que van amb música i intenció– la va definir Bombardó amb un cop de cap acadèmic (67’). Amb l’1-0 al marcador, Martí Vilà va reforçar la línia del darrere i l’Andorra va tornar a la línia de quatre. Només alguna pèrdua inoportuna va generar escaramusses aïllades del Tarassona, sense perill real i, al tram final, Lautaro en va tenir dues per matar el partit. En la primera el xut el va refredar Fuoli i, en la segona, el tret es va perdre per damunt el travesser. No li va fer falta més a l’FC Andorra per tornar a la zona de play-off.