Sense copa Catalunya

Per molt que es vulgui edulcorar, la Copa Catalunya fa més nosa que servei i ja fa massa temps que és un decorat sense ànima. Un torneig descafeïnat i ignorat pels equips grans que, tot i que l’FC Andorra pretenia cordar per tercera edició consecutiva, no sembla interessar ni il·lusionar ningú. Prou motius perquè al Girona ni li passés pel cap portar un trist reclam a l’Estadi Nacional i els Danjuma, Arthur, Tsigankov, Stuani, Asprilla i companyia van veure des de casa un enfrontament disfressat d’entrenament de qualitat per fer-lo més digerible. Per acabar-ho d’adobar, ni el primer tècnic, Míchel Sánchez, va fer acte de presència i va regalar el caramel enverinat a l’entrenador del filial, Quique Álvarez, director del combinat de jugadors del B i del juvenil, que va reptar l’equip tricolor. Incrustat enmig del calendari com una pedra a la sabata i en un partit farragós i d’entreguerres –amb el Tarassona a l’horitzó–, l’FC Andorra semblava despatxar el tràmit gràcies a la inèrcia d’un matiner gol d’Álvaro Peña al minut 9. L’equip tricolor, amb un onze mitjanament recognoscible, va agrair la situació i futbolistes com Álvaro Martín, Luismi o Lautaro van demanar pista per reivindicar-se. Així va arribar el 2 a 0, signat per Lauti com a acte de contrició després d’haver desaprofitat dues opcions clares minuts abans. Una errada en la sortida d’Anglada la va aprofitar Busquets per citar el davanter gallec amb Kravyvtsov, el porter gironí, i embocar-la a l’escaire (32’). El que semblava una feina rutinària la va tallar Dawda amb un gol abans de la treva, batre Oier per sota (2-1) i posar un pèl de pebre de cara a la represa.

El reguitzell de canvis en la tornada de vestidors va anivellar les intencions. El partit es va esquerdar i el Girona B va enfocar Oier amb més entusiasme, gol de cap anul·lat per fora de joc d’Oriol Comas inclòs. L’avís es va convertir en bufetada quan Arnau Torras, un dels nou debutants procedents del Nàstic Manresa, va enviar al fons de porta pròpia una centrada de Calderó sense temps per a la reacció d’Oier (2-2). La fornada gironina va mostrar desimboltura i va acabar segellant el bitllet per a la final. Després d’alguns avisos i ja amb un Andorra massa rebaixat per les substitucions, va ser Juan Arango, el fill del mític exjugador veneçolà del Mallorca, qui va sentenciar l’eliminatòria amb el 2 a 3 terminal.