Final amarg a Sun Valley

De la il·lusió a la frustració. Joan Verdú havia posat les bases per somiar en un resultat gran a Sun Valley, però la seva aventura es va esvair massa aviat. L’andorrà, que havia signat una brillant primera mànega marcant el quart millor temps, va quedar fora de competició a la segona després de cometre un error en el tram inicial. Només cinc portes va poder superar abans de dir adeu a qualsevol opció de podi, la gran aspiració de l’esquiador de la FAE per a aquestes finals de Copa del Món que acull l’estació nord-americana.

Un final cruel per a una cursa que havia començat amb les millors sensacions i que es va acabar adjudicant un estratosfèric Loïc Meillard (2’15”21) per davant del també suís Marco Odermatt, campió de la general i guanyador de cinc globus de cristall (2’16”16), i del noruec Henrik Kristoffersen (2’16”35). Verdú, mentrestant, es quedava amb la decepció d’un what if que no es podrà resoldre.

Inici esperançador de Verdú

A la primera mànega, Verdú havia estat un dels grans protagonistes i ja va clavar el cop de puny a la taula a les finals de Sun Valley, on competeixen els 27 millors del món. Amb el dorsal 16, l’andorrà va anar de menys a més, progressant del 10è lloc al primer parcial, al setè en el segon i al cinquè en el tercer, fins a clavar el quart millor temps amb 1’11”15, a només 15 centèsimes del podi provisional, en una baixada d’ofici, tot i tractar-se d’un traçat exigent i una pista ja trencada. En aquesta primera mànega, només tres esquiadors van ser més ràpids que Verdú: Loïc Meillard, el brasiler Lucas Pinheiro i Henrik Kristoffersen, i les sorpreses no van faltar, ja que Alexander Steen Olsen va dir adeu a la cursa abans d’hora, mentre que el gran Marco Odermatt va patir una errada que el va deixar sisè i amb el peu al fre. A la segona mànega, amb la inversió de posicions, Verdú va sortir el 20è i gaudia d’una posició immillorable per llançar l’atac definitiu i somiar en el primer podi de la temporada, però enganxar l’esquí amb la cinquena porta va ser terminal.

L’esquiador andorrà es va mostrar un pèl decebut per acabar la temporada amb un DNF però satisfet de la feina feta: “No acabem l’any de la manera que esperàvem. He sortit de traçat a la segona mànega després d’una primera increïble amb la pista molt, molt marcada, on he estat capaç d’anar molt ràpid i ser quart”. En aquest sentit, Verdú va comentar que, a la segona mànega, “estava molt tranquil, amb tot en ordre i tenia molt clar el que volia anar a buscar. No m’agrada conformar-me i sé que tinc el nivell i l’esquí per anar a buscar coses molt, molt grans, així que no em penedeixo d’haver sortit a tope”. L’andorrà va reconèixer que “cal aprendre dels errors. Aquesta temporada he fet mànegues increïbles, demostrant que soc dels més ràpids, i amb algunes mànegues una mica més fluixes, poc regular, o molt bé o fora, i hem d’analitzar una mica això, però globalment satisfet”. L'esquiador ha valorat la temporada en la publicació a les xarxes socials de la FAE que s'adjunta a la notícia.

Sense premi gros

Amb aquesta darrera cursa a les finals de Sun Valley, Verdú tanca la seva temporada, la tercera, a la Copa del Món amb quatre Top 10 (sisè, setè, vuitè i novè lloc) que va signar a Val-d’Isère, Abelboden, Schladming i Kranjska Gora, respectivament. Un any en què l’andorrà ha fregat la glòria en més d’una ocasió, però que ha finalitzat sense acabar de trobar el premi gros del podi. Pel que fa a la classificació general de la disciplina de gegant, l’esquiador de la FAE va perdre dues posicions i ha acabat la temporada en el 18è lloc amb 153 punts, lluny del Top 10, del 10è lloc que ha marcat l’italià Luca de Aliprandini amb 237 punts.