L'Andorra empata però entra a zona de play-off (1-1)

Atenent a la dita que, molts cops, el destí té els seus propis plans, l’FC Andorra va acabar la jornada en llocs de play-off i, paradoxalment, ho va fer després de no guanyar un partit que per mèrits l’hauria d’haver tingut a la butxaca. L’equip tricolor va traduir, per demèrit del Barakaldo i la seva derrota a Lasesarre davant el Celta Fortuna, un punt insípid que va acabar sent dolç davant un Arenteiro incòmode, d’aquells que no regalen ni l’aire que es respira (1-1). En un escenari on jugar a futbol era gairebé un acte de fe i la gespa de l’Estadi Nacional una trampa plena de mines, bonys, fang i un bot de pilota inexplicable, tocava picar pedra i Juanda, una benedicció en el desequilibri però ofuscat en la definició, va ser el primer a entendre-ho. El colombià, decisiu per la banda dreta, va ser el fil conductor d’un FC Andorra que, tot i no recollir els tres punts, va exhibir la versió més vertical, creativa, alliberada i convicent dels darrers mesos.

Va apostar Beto Company per l’opció més natural, la de col·locar dos extrems purs com Almpanis i Fuentes i desestimar altres alternatives, com la de deixar caure Nieto o Lautaro a la riba i es va complir el millor dels guions amb l’FC Andorra traient el precinte ja al minut 8 amb un penal que va transformar Manu Nieto després que l’àrbitre, Alemán Pérez, castigués la persisent agafada de samarreta de Mangel al davanter tricolor (1-0). El gol va donar rodet als tricolors, que van vorejar poder doblar el marcador amb una acció d’Almpanis que va resoldre el porter de l’Arenteiro, Diego García, i un xut de Manu Nieto que va escopir el pal. El conjunt gallec es mantenia ferm i una mala sortida de pilota de l’Andorra, amb el beneplàcit de Sergio Molina, va permetre a Martín Solar citar Baselga amb Ratti i enviar la pilota a la fusta, preludi tot plegat de la centrada de Pascu que va aprofitar, precisament, l’exdavanter del Saragossa per embocar l’empat davant l’abaixada de tensió de Clemente, convençut que l’àrbitre havia assenyalat falta (1-1).

No acostuma a ser l’Arenteiro un equip d’aquells de blindar-se a la cova i de suportar-se amb una defensa de plom, però veient que anaven caient els minuts i tenia un punt al sarró, no va menystenir la possibilitat. Abans, però, tot i que el conjunt gallec havia opositat per endur-se quelcom més que les taules del Nacional –una centrada lateral de Pascu, un xut de Tarsi que va refredar Ratti i una altre ensurt de Baselga van poder presentar encara un pitjor panorama–, va acceptar resistir just quan a David Ferreiro i la resta de ventall ofensiu se li anava esgotant la benzina. Arribats al darrer tram, amb tota la pólvora exposada al camp i tancant amb tres defenses, l’FC Andorra es va descamisar i ja va anar sense pissarra. Un misto de Juanda al punt de penal amb el porter de l’Arenteiro gairebé vençut, un xut de Lautaro que va estavellar-se a la creueta i, en temps afegit, una vaselina del mateix davanter tricolor que va tenir el mateix destí, el travesser, van negar al grup de Beto Company una victòria més que suada.