Català i esport professional

Fa prop d’un any, l’abril del 2024, el Consell General va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial, i la setmana passada el Govern va donar llum verda als reglaments que desenvolupaven aquesta normativa, en uns textos que van suscitar un gran interès, entre d’altres motius per tot allò que feia referència al món de l’esport, en què s’establia que els jugadors o tècnics d’entitats que reben subvencions de l’executiu han de fer declaracions en català als mitjans de comunicació, i en cas de no conèixer la llengua, l’hauran d’aprendre per poder renovar el permís de residència. Aixo afecta especialment els equips professionals del país, MoraBanc Andorra i FC Andorra, que com és lògic compten amb menys jugadors catalanoparlants perquè són fitxats de fora, al contrari que a la gran majoria de les altres disciplines esportives, en què bona part dels practicants són del país. Però, quina és la situació del català dins de l’esport?

En el cas del MoraBanc, per exemple, hi ha només tres jugadors catalanoparlants (Aaron Ganal, Nacho Llovet i Ferran Bassas) a més del tècnic, Joan Plaza, uns quants que són castellanoparlants, i bona part, especialment els nord-americans, no parlen ni català ni castellà, de fet, l’idioma habitual al vestidor és l’anglès, tant al MoraBanc com al 90% d’equips. A l’altre cantó hi ha, per exemple, Chumi Ortega, nascut a Múrcia, que està aprenent català. El dia de la seva presentació ja va dir unes paraules i és un dels que n’està aprenent. El club feia fins a l’any passat cursos de català als jugadors que ho demanaven fruit d’un dels acords de patrocini, i encara que enguany ja no ho fa perquè van canviar de proveïdor, des de l’entitat s’ajuda i es dona suport a aquells jugadors que ho demanen. Pel que fa a l’FC Andorra, el nombre de catalanoparlants és més alt perquè molts dels futbolistes són d’origen català, i els que són de fora acostumen a ser majoritariament espanyols, i algun també ha manifestat l’interès per aprendre’l, amb català i castellà coincidint com a idioma. On tots dos clubs han coincidit és pel que fa a entrenadors, perquè els últims forans a totes dues entitats (Ibon Navarro, Eder Sarabia i Natxo Lezkano) van aprendre català. Navarro va començar a parlar-lo a Manresa i feia les rodes de premsa en català, igual que Sarabia, que sempre responia a una pregunta en la llengua oficial.

Fora dels equips professionals, les situacions són molt diferents, però a la majoria els catalanoparlants i els esportistes que coneixen el català són majoria, amb l’excepció de la Lliga Multisegur, amb molts vinguts de fora. A més, hi ha molts casos d’esportistes vinguts de fora que han après o estan aprenent català. Un exemple és el del jugador del VPC Fede Aguiar, argentí, que va debutar amb els isards i que parla en català, la jugadora de vòlei platja turcoalemanya Zeynep Ozenay, que representarà Andorra als Jocs dels Petits Estats i que també està aprenent català, o en esports individuals el ciclista Sepp Kuss, nord-americà d’origen, que també parla català des de fa anys.