Andorra guanya Macedònia del Nord al Preeuropeu (2-1)

La selecció absoluta de futbol sala va tancar la seva primera participació en una ronda principal del Preeuropeu de l’especialitat amb una victòria per 2 a 1 davant de Macedònia del Nord en un duel que no es va decidir fins al tram final, però en què la selecció havia merescut anar guanyant des de molt abans perquè va ser molt superior als visitants. Amb el triomf d’ahir, els tricolors van cloure aquesta fase de classificació amb una victòria, tres empats i dues derrotes (les dues contra Portugal), demostrant així que aquest bloc té present, però sobretot té també molt futur al davant.

I això que no va ser gens fàcil, perquè mitja selecció venia de jugar diumenge amb l’Enfaf just després d’aterrar del partit del combinat nacional davant de Portugal del divendres anterior. Però aquest bloc té alguna cosa especial com ja havia estat demostrant des de fa temps, com quan va assolir la classificació per a aquesta ronda principal del Preuropeu, i ahir no podia, i sobretot no es mereixia, fallar, per sumar un triomf que referma una feina que s’està fent des de fa molts anys, i que va donant els seus fruits. I no tan sols amb l’absoluta, sinó amb generacions del futur com la sub 19 que garanteixen, i de quina manera, el relleu nacional d’aquest esport que torna a viure dies de glòria.

Andorra ja va merèixer marxar per davant al descans, i va seguir fent-ho a la represa davant d’una Macedònia que quan arribava ho feia també amb perill, però que esperava més al darrere. Semblava que la pilota no volia entrar fins que el partit va entrar en un tram final màgic i de bogeria. A poc més de cinc minuts per al final, Christian Regalo va fallar un doble penal, però lluny d’arronsar-se, va persistir, i ell mateix va acabar avançant Andorra poc després amb una gran jugada individual per la dreta. L’alegria va durar poc perquè Macedònia, amb porter jugador, va empatar el partit tot just mig minut després, deixant una sensació de destrempada a la parròquia de la grada. Però una de les moltes virtuts d’aquest equip és no deixar d’anar-hi mai, passi el que passi i siguin quines siguin les circumstàncies, i el premi va acabar arribant en forma de 2 a 1 d’Adrià Blat al cap de sis segons de treure del mig del camp després de l’1 a 1 per fer embogir el Pavelló Toni Martí, i encarrilar una victòria més que merescuda. Els visitants van embrutar el tram final del partit i Andorra encara hauria pogut fer-ne algun més, però el més important és que la victòria no es va escapar i que aquesta generació va poder gaudir d’una nit màgica en el que segur que només és el principi.