Un MoraBanc sense ànima cau contra el Breogán (94-74)
Un MoraBanc desconegut, feble i sense ànima naufraga i surt escaldat contra el Breogán
Felipe dos Anjos, en una acció amb Aranitovic, del Breogán, ahir a Lugo.
Amb la bufetada de la primera volta, aquell naufragi al Poliesportiu amb un Breogán implacable i un Hilliard desfermat, encara calenta, el MoraBanc va tornar a quedar en evidència a Lugo. Quan semblava que aquell dia la derrota va encendre una metxa i ara, amb Joan Plaza al comandament i tres victòries seguides, l’equip tricolor arribava en plena metamorfosi, el pitjor escenari es va tornar a repetir i un molt desafinat i desdibuixat MoraBanc va sortir escaldat, amb la cara vermella i la cua entre cames del Pazo dos Deportes (94-74).
La posada en escena del MoraBanc ja va ser molt espessa i el tir exterior –tres triples– va permetre mantenir el pols a un Breogán que va sortir amb la lectura adient. Els nou punts d’Okoye van abrigar l’equip tricolor, que va registrar set pèrdues abans de la primera aturada, i a qui el fet d’estar només a -4 era, sens dubte, l’aspecte a celebrar (18-14). El grup de Casimiro, amb el Pazo en ebullició, va agrair que la desconnexió tricolor era un fet –4 de 20 en tirs de camp a cinc minuts per la treva–, per signar un 7 a 0 de sortida i castigar amb un -11 (29-18). Plaza, obligat a refredar la inèrcia gallega, va sacsejar l’arbre, però per ressorgir es necessitava afilar més el canell i millorar l’estadística i l’equip tricolor no només no ho feia, sinó que el Breogán es va trobar amb un 40-22 capitanejat per Dae Dae Grant i definit per una ràfega de 22 a 8 que els portava a vestidors i a MoraBanc directe al divan. Per rebre el descans, Okoye i Evans van posar a prova la psicologia de l’equip i la cosmètica aplicada sobre la botzina i una ràfega de 9 a 0 feien recuperar el fil i les constants vitals en un moment clau (40-31). L’arravatament no va tenir continuïtat a la represa i la versió més desdibuixada del conjunt tricolor no s’acabava d’evaporar, amb més pèrdues i més problemes per tancar el rebot i per treure de la pintura Touré. Un context que anava de perles al Breogán, que tirava també d’inspiració al perímetre i de l’aportació d’Apic per apujar-se a un ja feridor +19 (67-48) i per treure del partit el cinc de Plaza al que no li arribava amb el dictat de Kuric i Harding. L’últim quart no va fer res més que convertir el MoraBanc en un convidat involuntari a la festa al Pazo, entre onades i olés, i a la quarta victòria seguida dels gallecs a casa. Sense esma ni ànima per reaccionar, els tricolors van deixar passar els minuts –es van fer eterns– per intentar acabar amb la sagnia i claudicar de la manera més decorosa possible. I tampoc va ser el cas.