La Pyrenees Stage Run 2022 tanca la sisena edició

Pyrenees Stage Run tanca la sisena edició. Ja fa set dies que una setantena de trail runners aventurers, units en grups de dos o tres persones, van sortir de Ribes de Freser amb l'objectiu de creuar corrent el Pirineu català. Aquest repte esportiu porta el nom de Pyrenees Stage Run (PSR), i és la única cursa per etapes d'aquest estil que es realitza en terres pirenaiques. Aquest dissabte a Salardú (Vall d'Aran) s'ha posat el punt i final a aquesta espectacular aventura amb una arribada digne del repte, on no hi ha faltat la música i la festa.

El desafiament ha estat majúscul: 240 quilòmetres i més de 15.000 metres de desnivell, però darrere d'aquestes xifres impressionants s'amaga molt més que les cames cansades per l'esforç realitzat. La PSR, que enguany celebrava la seva sisena edició, s'ha caracteritzat, una vegada més, per ser una experiència única i embolcallant, durant la qual participants i organitzadors han esdevingut, durant una setmana, una petita gran família.

Tots els equips, excepte un han pogut acabar la carrera de forma satisfactòria. Tot i això, els corredors que a Encamp (Andorra) van haver de retirar-se han pogut seguir endavant, saltant-se alguns trams d’etapa o començant més tard si era necessari. D’aquest manera, tot i no ser finishers, han pogut continuar gaudint de l’experiència PSR, han vist els Pirineus i han pogut viure la cursa i l’ambient fins al final que, al cap i la fi, era el més important. Els txecs Zdenek Hruska i Martin Jor, de l'equip Runsport, s'han endut la primera posició a la general sense baixar del podi en cap etapa. És també el cas de Ticktack, l'equip suïs mixt, format per Jörg Steiner i Astrid Forrer, que, malgrat haver punxat a la cinquena etapa, han mantingut la primera posició a la general des del primer fins el darrer dia.

Finalment, en categoria femenina, les belgues Katrien Aerts i Debby Urkens de l'equip Team Far, s'han endut la primera posició amb un bon marge respecte les segones classificades, que només en la primera etapa els hi van poder esgarrapar la primera posició.

El recorregut és un altre dels factors que converteix aquesta cursa per etapes en una experiència de primera categoria. Tot seguint el traçat del GR11, els participants han arribat a travessar fins a cinc parcs naturals, passants per indrets tan icònics com el cim del Balandrau, la Portella dels Engorgs, la Vall del Madriu –ja a Andorra i considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO-–, l'entranyable refugi de Baiau, la Collada dels Tres Estanys o el Refugi de Saboredo, a l'emblemàtic Parc Nacional d'Aigüestortes.

Seguint una filosofia del mínim impacte, l'organització ha estat especialment curosa amb la preservació del terreny per on ha transcorregut tota la carrera, minimitzant el marcatge del recorregut –fins i tot deixant alguns trams d'aventura on cada equip havia d'orientar-se autònomament–, i fent una recollida escrupolosa dels residus generats, que en tot moment s'han intentat reduir al màxim.