Pol Moya, banderer a la cloenda dels Jocs Olímpics

La cerimònia de cloenda va posar ahir el punt final als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, possiblement els més estranys de la història, disputats enmig d’una pandèmia, i canviant el concepte d’olimpisme que hi havia fins aquesta cita olímpica. Pol Moya va ser el banderer de la delegació andorrana en una jornada que també es va veure afectada per la Covid-19 i que es va haver de fer seguint els protocols sanitaris, amb menys atletes dels habituals a l’Estadi Olímpic i, igual que ha passat a tots els Jocs, sense espectadors a les graderies de la instal·lació nipona.

La cerimònia va comptar amb l’habitual desfilada de les 205 delegacions i de l’equip de refugiats del COI (Comitè Olímpic Internacional), l’entrada al camp dels esportistes per gaudir de la jornada, i de l’entrega de medalles de la marató masculina i femenina. Tot seguit va ser el torn de les actuacions musicals, i posteriorment es va passar als actes institucionals amb la interpretació de l’Himne de l’Alegria, de l’himne de Grècia o amb l’entrega de la bandera olímpica a Anne Hidalgo, alcaldessa de París, sota els acords de La Marsellesa. De fet, la capital gala va tenir també un paper important a la cloenda amb una festa celebrada a la Torre Eiffel amb presència d’olímpics francesos, d’aficionats, i fins i tot del president de la República i Copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, que donava la benvinguda a París 2024 pronunciant el lema olímpic “Citius, altius, fortius. Communiter” (més ràpid, més alt, més fort. Junts), des d’un dels pisos de la mítica torre parisenca.

Els discursos van posar el punt final a Tòquio 2020, amb el president del COI, Thomas Bach, manifestant que “ens heu inspirat, encara més si tenim en compte tots els desafiaments a causa de la pandèmia, i heu donat al món el regal de l’esperança”. De la seva banda, la presidenta de Tòquio 2020, Seiko Hashimoto, va cloure que “gràcies a tots els voluntaris i esportistes, amb els vostres somriures hem aconseguit superar totes les dificultats”.

Estats Units torna a regnar

Els Estats Units van tancar els jocs de Tòquio 2020 com a primers del medaller amb un total de 113 metalls (39 ors, 41 plates i 33 bronzes) i van reeditar el títol aconseguit també als Jocs Olímpics de Rio el 2016. La segona posició va ser per a la Xina amb un total de 88 medalles (38 ors, 32 plates i 18 bronzes), mentre que l’amfitrió, Japó, va tancar els seus Jocs amb una excel·lent tercer lloc i 58 metalls, 27 d’or.

CICLE OLÍMPIC REDUÏT FINS A PARÍS 2024, I JOCS D'HIVERN EN 6 MESOS

Amb Tòquio 2020 ja sent història, el futur està posat en París 2024 en una olímpiada que serà més curta del que és habitual amb menys de tres anys, ja que la cita olímpica del país veí del nord està prevista del 26 de juliol a l’11 d’agost. Serà la tercera ocasió en què la capital gal·la aculli uns Jocs Olímpics després d’haver-ho fet el 1900 (van ser els segons Jocs de la història) i també el 1924. La cita de París portarà també novetats al programa olímpic, ja que s’estrenaran alguns esports com el breakdance, i en desapareixeran alguns d’altres respecte als Jocs de Tòquio que acaben de finalitzar com el karate, o el bèisbol i softbol. Més enllà de la capital, algunes proves es faran fora de París, com el piragüisme, on previsiblement repetirà Mònica Doria i que es realitzarà a Vaires-sur-Marne; la vela, que tindrà lloc a Marsella, o la competició de surf, que es farà molt més lluny, ja que els participants en aquesta modalitat s’hauran de traslladar fins a l’illa de Tahití per participar en el torneig olímpic que se celebrarà a Teahupo’o. Però no caldrà esperar fins al 2024 per gaudir d’uns Jocs Olímpics, ja que en menys de mig any arrencaran els Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022, on s’espera recuperar una certa normalitat. La cita està programada entre el 4 i el 20 de febrer de l’any vinent, i la capital xinesa es convertirà així en la primera ciutat de la història a ser seu tant d’uns Jocs Olímpics d’hivern com d’estiu, després d’haver estat seu olímpica d’estiu el 2008.