El calvari de Moussa

La mirada de Moussa Diagne destil·la una bar­reja entre tran­quil·litat i satisfacció. Després de més d’un any de maldecaps i de lligar tres lesions consecutives, sembla que al calvari del senegalès s’hi aporta una mica més de llum. Es veuen els primers clars en el panorama ennuvolat i la rehabilitació sembla anar sobre rodes. “Quan veus que el jugador està content després d’estar gairebé un any sense jugar fa patxoca perquè ja veu la llum al final del túnel.” Són paraules del traumatòleg del MoraBanc Andorra, Sergi Francisco.

I és que Moussa està animat i content i sap que el camí a seguir és aquest. Fins i tot, no es perd l’esperança que pugui estar a disposició d’Ibon Navarro a la darrera alenada de la temporada. “És el que ens agradaria a tots, com a club perquè és un jugador important, i per ell, perquè té unes ganes boges de poder jugar.” Francisco prefereix no mullar-se quant a data concreta però espera que Moussa jugui “els dar­rers partits”. El traumatòleg destaca que el més important és que “es recuperi bé de la lesió perquè, a banda del dolor i tot el que suposa, tenia pèrdua de força a l’extremitat i això necessita temps”.

Després de disputar 15 partits la temporada passada a la Lliga Endesa, el seu viacrucis es va iniciar el 30 de novembre del 2019, amb victòria al Poliesportiu davant el Baskònia. Les molèsties amb què Moussa estava jugant van obligar a fer una aturada a boxes per una fractura d’estrès al peroneal. Un cop superada la dolença, va estar més de dos mesos out, retorn a casa contra l’Estudiantes i viatge a Màlaga a disputar la Copa del Rei. Abans de l’esclat de la pandèmia, Diagne juga a Múrcia davant l’UCAM i una altra fractura d’estrès, ara a la tíbia, l’aparta de la dinàmica amb els companys i no permet que vagi a València a la fase final excepcional. Les circumstàncies fan que tingui una pretemporada especial, dura, amb sobrecàrregues per la inactivitat i moltes incògnites. El 19 de novembre de l’any passat reapareix per jugar 10 minuts al partit d’Eurocup contra el Giants Telenet a casa. Ara és l’esquena i Diagne, incrèdul, nega amb el cap. “Quan la situació començava a remuntar i semblava que sortíem del pou, pam!, apareix una nova lesió diferent”, explica el metge. A partit d’aquí, més treball en solitari, moments per esprémer les dents i per fer-se moltes preguntes. Les proves realitzades no van deixar cap dubte i una hèrnia discal amenaçava ara el pivot. “Anímicament ara està molt content. Estava pitjor al gener quan tenia el neguit i el dubte de si operar-se era la millor solució”, apunta Francisco. Un cop intervingut, els ànims de Moussa van anar a un ritme exponencial. “Aquests tipus de lesió evoluciona d’aquesta manera i demana una recuperació lenta però durant tot aquest temps, després de la cirurgia, hi ha hagut un canvi important”, afegeix Francisco. Diagne està guanyant força a la cama i s’està recuperant de totes aquelles males sensacions que arrossegava “de dolor, d’un formigueig incòmode i de pèrdua de força”, comenta.

Lesions sense connexió

El traumatòleg deixa clar que les dues fractures anteriors que va patir Diagne –peroneal i de tíbia– no tenen res a veure amb l’aparició posterior de l’hèrnia i que no són dolences connectades. “Són lesions diferents”, apunta amb rotunditat. “No hi una relació directa entre les fractures d’estrès i l’hèrnia discal. Es podien fer alguns estudis especials, a nivell mecànic, per comprovar si després de les dues fractures es podia trobar algun problema que es pogués relacionar i es va descartar en el seu moment”. Una muntanya russa anímica que el pivot senegalès ha intentat sempre gestionar de la millor forma, amb un somriure i amb l’esperança de saber que està molt a prop de despertar d’aquest malson. La gent el troba a faltar i ell troba a faltar la gent.