La selecció suma el segon punt (0-0)

Sense estridències i sense una excessiva retòrica, però en un nou exercici de solidesa, fins i tot lloada pel seleccionador maltès, Devis Mangia, la selecció va bufar la segona espelma de la present edició de Nations League. Andorra va aconseguir davant de Malta un empat que reforça la identitat i la personalitat de la selecció i que permet guardar el segon punt de la fase.

Sis jugadors dels titulars de la selecció sub-21 davant d’Anglaterra formaven part de la convocatòria de l’absoluta i d’aquests, tres, van sortir d’inici contra Malta. El relleu ja fa temps que vol tirar la porta a terra i la transició es presenta dolça i afalagadora. Les baixes de Txus Rubio, Moi San Nicolás, Max Llovera i Rebés, normalment futbolistes imprescindibles per a Koldo, van obligar el seleccionador a apedaçar la cobertura. A més, el tècnic va entendre que era el moment d’aprofitar l’efervescència de Cucu, acabat d’aterrar del país de les meravelles per la entremaliadura davant dels anglesos, i donar la titularitat amb Aaron Sánchez alliberant Cristian Martínez de les tasques de paparra davant la primera línia del rival. Semblava esperonada la selecció per la gesta de la sub-21 que va enfocar Bonello ja al minut 10, com si la inèrcia dels descarats nois d’Eloy Casals empenyés la resta. Van ser Cucu, que va tenir el gol a una bufada, i Cervós en un servei amb rosca, de falta, que es va passejar davant la porteria contrària sense trobar un toc de sabata, els encarregats de començar el fogueig. Malta es va presentar amb una defensa de cinc, convençuts de guanyar sortida de pilota i d’aconseguir precintar la parcel·la de Bonello. Pocs recursos més per donar peu a la sorpresa i, quan aconseguien treure la closca al bloc andorrà, apareixia Gomes, com quan va refredar un xut de Paul Mbong al minut 23. S’alimentava la selecció d’un ordre meticulós, mecànic i enfilat per contrarrestar la possessió que ja començava a ser innegablement maltesa. Marc Pujol i Marcio Vieira posaven una mica de llum, però els tricolors seguien patint del mateix pecat que en partits anteriors. Massa accelerats i poc pacients amb la bola, un fet que avortava qualsevol escaramussa. Abans de l’interludi, Marc Pujol va dibuixar una rosca massa desviada a pilota aturada i Àlex Martínez va proposar un xut llunyà a la frontal, en una jugada de laboratori servida pel mateix Pujol des de la cantonada, que va fregar el travesser. Andorra abaixava el teló del primer acte com l’havia començat, amb dues accions escadusseres però servides amb verí. Més enllà de la defensa hermètica, la selecció començava a emetre senyals de poder guanyar el partit. Assumit sempre el paper de resistent, la selecció es volia rebel·lar. El partit ho demanava però el futbol no arribava per trobar el desequilibri. En aquest context, les accions a pilota aturada semblaven el camí més recte per treure la cadena a Malta. Marc Pujol ho va tornar a provar amb una falta ben tirada, però massa tova i que no va fer treballar Bonello. Koldo va sacsar l’atac amb l’entrada d’Aláez, però el partit era incòmode. Massa com per aconseguir traduir la verticalitat en gol i inclinar un resultat que feia olor d’empat sense gols conforme anava creixent la segona part.

Satisfacció al vestidor

El resultat i l’adquisició del segon punt de la Nations League va deixar, òbviament, un pòsit agradable en els jugadors i el seleccionador. Koldo Álvarez de Eulate va apuntar que “estem molt contents perquè hem vist moltes coses que havíem treballat i s’havien preparat i les hem vist reflectides al terreny de joc”.

Per part seva, Marc Vales, que serà baixa per sanció al partit de dimarts a les illes Fèroe, va explicar que el sumat contra Malta “és un bon punt. Hem mantingut la porteria a zero i s’ha fet un molt bon treball”. Per al central, ara al grup “ens queda fer un pas més en aquest creixement, que és el de poder fer gols i començar a celebrar victòries”. Koldo, a més, va subratllar que, efectivament, les jugades a pilota parada són una de les armes de més valor que té l’equip per apropar-se al gol.

LES CLAUS

La defensa

La selecció tricolor va tornar a demostrar que una defensa ben cosida és la base per bastir qualsevol pla de futur. El present diu que només s’ha encaixat un gol en tres partits.

El laboratori

Amb poca punta a l’atac, la selecció sap que les jugades de laboratori, les de pilota aturada, són el camí natural per apropar-se al gol. Així va ser en les opcions de Pujol i Àlex Martínez.