Aprendre a reivindicar-se

El titular del Diari aquell 27 d’abril de l’any 2000 ja era prou aclaridor, “La selecció fa història” i és que el dia abans el combinat tricolor, que llavors dirigia David Rodrigo, va aconseguir el seu primer cop de taula reivindicatiu. L’equip format per Koldo. Ramírez, Txema, Jonàs, Tom Lima, Ildefons Lima, Juli Sanchez, Emiliano (Fèlix Àlvarez, 88'),Escura (Sonejee, 85'), Lucendo (Manolo Jiménez, 75') i Justo Ruiz va ser el primer de la història a aconseguir per a Andorra un triomf. Disputat a l’Estadi Comunal i dirigit per l’espanyol Arturo Daudén Ibáñez, el partit va tenir domini visitant els primers 20 minuts però, a partir d’aquí, qualsevol superioritat de Bielorússia es va acabar esvaint.

Als 11 minuts de la represa, Toni Lima, després d’una jugada personal, va provocar un penal que va transformar Jesús Julían Lucendo i que va significar l’estrena en el marcador. Només sis minuts després, amb l’excitació de veure’s manant i amb Bielorússia amb la por al cos, va arribar la sentència (2-0) en una acció murri de Juli Sánchez al minut 52. “Veníem de jugar un torneig a La Valetta on vam empatar contra Malta i Azerbaidjan, oferint molt bona imatge i això ens va donar molta confiança per afrontar el partit contra Bielorússia”, recorda Òscar Sonejee. L’incombustible Ildefons Lima ja era a la gespa. Tenia només 20 anys i acompanyava el seu germà Toni a l’eix de la defensa tricolor. “Va ser molt especial. Sempre diem que Andorra no té partits amistosos i el fet que aquella primera victòria no fos en un partit oficial, era el de menys”.

El capità d’aquell grup era l’actual Secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz. “Uf, ja fa 20 anys? Recordo el partit vagament però tot el que va suposar i aquella alegria no es pot oblidar mai”, subratlla. “Quan ets Andorra no penses mai que podries arribar mai a aconseguir coses com aquestes. Vam jugar amb les nostres armes habituals, les poquetes que tenim, i vam aconseguir una victòria que sempre serà recordada”, apunta Ildefons Lima. “Sempre que jugàvem al Comunal sabíem que tindríem alguna opció de marcar algun golet”, afirma Justo. “Després del partit vam anar a sopar tots junts perquè són coses que s’han de celebrar i allà ja dèiem que sempre ho recordaríem i, mira, 20 anys després ho estem fent i encara se’m posa la pell de gallina” recorda Ilde Lima. “Vam patir també i era normal. Eren superiors a nosaltres, una selecció professional que jugava en lligues de primer nivell, forts, amb joc anàrquic, però participar i fer un gol en aquella primera victòria és un record per sempre”, reconeix Juli Sánchez. “Va ser un partit molt bo, eh? –aclareix Sonejee– i encara recordo bé els gols. Bielorússia va estar incòmoda al camp.” “Eren equips de l’Est, futbol molt físic, disciplinat, dur i vam afrontar el partit amb les precaucions lògiques, però amb molta il·lusió”, afegiex Justo Ruiz.

El principi de tot

“Aquell dia vam començar una mica a escriure la història”, exposa Ilde. “Guanyar sempre és complicat i la selecció de Bielorússia era, evidentment, superior a nosaltres però vam aconseguir la victòria”, afegeix Lima. “Estaven incòmodes i es van confiar una mica”, intervé de nou Òscar Sonejee. En aquest punt, tothom recorda el gol de la tranquil·litat, el 2-0, que va segellar el menut Juli Sánchez com a prova gràfica de la sentència de Sonejee. “Van fer una cessió al porter i jo vaig anar a la pressió. Es va confiar una mica, em va intentar regatejar i li vaig prendre la pilota llençant-me al terra. Vaig marcar a porteria buida”, detalla Juli Sánchez. Una victòria que va servir al grup i al país per adonar-se que era possible i que la feina que s’estava fent donava els seus fruits. “Era el principi per veure que Andorra podria aconseguir resultats positius i que no tot era perdre”, assegura Ildefons Lima. “Nosaltres no sabíem jugar partits amistosos –insisteix Sonejee– i suposo que aquella intensitat i concentració va sorprendre els bielorussos que, torno a dir, potser es van confiar massa”.

Aquesta, en un partit amistós, va ser la primera osca que sumava la selecció andorrana. El preludi del gol de Marc Bernaus davant de Macedònia. El primer triomf oficial.