Curses d'obstacles
Una spartan amb passaport
De cara a l’edició del 2019 el director de la prova, Ángel Sanz, creu que “hi haurà un banc del país com a gran patrocinador”
Una spartan amb passaport
La tercera edició de l’Spartan Race Andorra-Encamp es va saldar ahir a Grau Roig amb les curses Sprint, Super i Kids, i novament es va viure una jornada d’èxit i sobretot, i en general, “de consolidació”, tal com va apuntar el director d’Spartan Race Espanya, Ángel Sanz. Quan durant les passades reunions entre els polítics andorrans i l’organització van decidir el format de l’ultra, l’estimació de participants que van determinar va ser d’uns 3.000. Aquesta xifra va arribar als 4.000 i una mica més, tenint en compte les dades més actualitzades, que parlen de 4.200 espartans entre els dos dies de competicions.
Sense cap mena de dubte és una autèntica barbaritat, perquè està a tocar dels 4.700 inscrits de la campanya anterior, que comptava com a gran al·licient amb tot un Campionat d’Europa. Un cop finalitzat tot plegat, a les diferents parts implicades en aquest projecte els toca fer un balanç detallat. No obstant això, en termes generals, l’Spartan Race ha tornat a complir, per exemple, amb les expectatives de números que Sanz o el mateix conseller de Joventut, Esports i Turisme del comú d’Encamp, Xavier Fernández, van pronosticar divendres a la tarda.
EL PRIMER BALANÇ
Pel que fa al retorn econòmic comentat, d’aproximadament un milió d’euros, el ministre de Turisme, Francesc Camp, va assegurar que “de ben segur que s’ha aconseguit i probablement superat”. Mentre que el nombre de visitants al país va ascendir tranquil·lament a 10.000, sumant els esportistes i els seus acompa-nyants. Camp va fer una reflexió sobre l’evolució de l’Spartan i com ha quallat la cita andorrana en tothom: “des que estem al Govern no recordo un esdeveniment esportiu que en tan poc temps hagi assolit aquesta quantitat de persones competint”. Al que hi va afegir que “és força impressionant, i la veritat és que ha estat inesperat. També val a dir que va molt lligat a la marca Spartan Race, que aporta qualitat i en definitiva que aquí s’ha consolidat”. A més, va voler deixar clar que “es treballa amb el ministeri de Medi Ambient repassant punt per punt les zones de l’itinerari i si hi ha alguna cosa malmesa es fa el que s’anomena retorn del medi al seu estat natural”.
EL FUTUR DE LA PROVA
L’any que ve Esparta tornarà a visitar les muntanyes del Principat al juny, ja que la fantàstica temperatura d’aquest mes ha meravellat. El format encara s’ha de parlar, ara bé, “serà bastant semblant, ja que tenir una ultra amb trams a 2.600 metres d’altura és quelcom èpic. I ens inventarem alguna novetat que atregui”, va indicar Ángel Sanz. El curs passat el protagonista va demanar un augment en relació amb l’aportació d’Andorra Turisme, i aquest ha estat de 30.000 euros més, a part dels 50.000 inicials (el comú d’Encamp també en posa 80.000 i alguns en espècie). De cara a l’Spartan Race Andorra-Encamp 2019 “considero que no han de donar més. La comunitat econòmica andorrana està veient la consolidació [empreses]. Estem parlant amb bancs i crec que n’hi haurà un com a gran patrocinador”, va avançar el director. Si finalment és així serà més que mai una Spartan amb passaport. De moment, per allargar la vinculació no hi ha novetats fermes, però no hi haurà problema perquè els pròxims dies els protagonistes arribin a un altre acord.
RESULTATS
La participació tricolor és una assignatura pendent, amb tot, a l’ultra de 50 quilòmetres de dissabte l’andorrà Damián Iglesias va assolir la setzena posició, amb un crono de 10 h 16’12”. A la Super d’ahir, que puntuava per al Campionat d’Espanya, el català Albert Soley va embutxacar-se el triomf, amb un registre d’1 h 49’42”, i el d’Andorra, Àlex Vázquez, va finalitzar en setzena plaça.
L'NVIDENT DAVID LATORRE SEGUEIX DEMOSTRANT QUE ÉS UN ESPARTÀ
David Latorre va finalitzar ahir per segon any consecutiu la modalitat Sprint de l’Spartan Race Andorra-Encamp. Sens dubte s’ha convertit en tot un espartà al costat del seu entrenador, Dámaso Hernández, que és qui l’acompanya. Coincidint amb la majoria va comentar que “ha estat més dura que la passada i fins i tot més llarga, amb set quilòmetres i mig”. Va voler agrair a la gent que el va ajudar, i de cara al 2019 va dir que “no sé què faré, primer recuperar-me d’aquesta [riu]”.