Permanència beneïda
El MoraBanc Andorra dóna per bona la salvació tot i haver aspirat a fites majors en algun moment de la temporada
48919.jpg
Aquest cop en alguns moments de la temporada l’equip ha aspirat a objectius importants, com entrar a la Copa o intentar lluitar pels play-off. I una permanència que el MoraBanc Andorra dóna per bona. El seu president, Gorka Aixàs, diu que l’equip està on li pertoca per joventut, en ser el segon any del retorn a la lliga ACB, i que en cap cas està decebut de com ha estat la temporada. “Ha arribat un moment que hem perdut de vista tot això però aquesta permanència significa tant o més que la de la temporada passada”, indicava Aixàs, qui afegia que “no podem oblidar el temps que fa que som a la lliga, potser hi ha hagut moments que es jugaven objectius que no es tenien d’entrada, però a dia d’avui tenim això. I ni de conya estic decebut”, afegia expressiu. Malgrat el missatge, el president explicava que mai no s’ha renunciat a res i que no té la sensació que en un moment determinat de la temporada des del club no s’hagués transmès ambició o determinació. “No sé si ha estat així, però cap equip es posa pedres a l’espatlla si hi ha aquests objectius. És més normal parlar d’anar partit a partit”, opinava en el sentit que normalment es treu pressió. Aixàs insistia que toca estar “contents de seguir un any més”, que militar a la màxima categoria del bàsquet espanyol costa molt, i desitjava un bon final de temporada, amb quatre partits per acabar amb bones sensacions. “Necessitem acabar contents i que l’afició acabi contenta, ens cal un bon rush final. Aquest projecte encara s’està construint i li calen alegries, necessitem que faci el seu camí”. De la reacció dels jugadors en el duel contra el Joventut esperava que aporti un canvi. “Són dinàmiques. Veníem de cinc derrotes i començàvem a mirar cap avall. Ara ja pensem que podem sorprendre el Laboral Kutxa diumenge.” Dels resultats i el joc amb el qual es tanqui l’exercici poden dependre decisions de futur pel que fa al proper projecte. De renovacions de jugadors i del tècnic, que tanca el tercer cicle de dos anys. “Acaba contracte i en parlarem quan acabem. Dependrà de les sensacions amb què acabem nosaltres i acabi ell. I ens hem d’asseure, saber què vol fer ell. En aquests moments estem igual que vam acabar l’any passat –12 victòries– i podem acabar una mica millor, que era l’objectiu”, deia Aixàs.
REPORTATGE
REFERENT SHERMADINI
iorgi Shermadini tenia diumenge passat en forma de reconeixement individual la bona feina que està fent aquesta temporada al MoraBanc Andorra amb un MVP de la jornada. El pivot georgià s’ha convertit en un referent al Principat i un jugador a tenir molt en compte a la lliga. Després de les dues darreres bones actuacions ara mateix és el quart jugador amb més valoració del campionat (16,6 de mitjana), per darrere de Bouroussis, Tomic i Musli, i per davant de Hamilton, Ayón o Omic, en una classificació dominada per centers. És el dotzè màxim anotador de la lliga (12,9), el segon en esmaixades, el desè rebotador o el quart que més faltes rep. Després del títol d’MVP Shermadini agraïa la confiança del tècnic i el treball dels companys que han permès que brilli. Amb referència als bons números del georgià, Aixàs deia que el club està interessat que continuï però també creu que costarà retenir-lo perquè tindrà pretendents. “Podem fer un esforç però com tot depèn del preu. I si torna a venir Olympiacos i se’l vol endur se l’endurà –ho va fer quan jugava al CAI–”. Com a punt favorable explicava que “el discurs del jugador sempre ha estat el de voler seguir, està a gust aquí. A veure”. El president també va parlar del base Víctor Sada, un altre home que estava cridat a ser important i no ha brillat. “Han estat dos anys marcats per les lesions i se’m fa difícil fer una valoració estricta tenint en compte això. Ni nosaltres ni ell ho esperàvem.”
TIR LLIURE
Il·lusió
L'interès per l’esport professional a les nostres societats sobrepassa àmpliament aspectes estrictament lligats a la pròpia competició. Representat per esportistes i/o clubs, l’esport es converteix en un autèntic vector de cohesió social, de reivindicacions identitàries o representació emocional, entre altres. Enguany el MoraBanc ha passat de tocar les places de Copa a allunyar-se de les posicions de play-off a manca d’algunes jornades en què tot pot passar, provocant la desafecció d’una part dels seguidors. Però tal com assenyala l’eslògan que llueix al Poliesportiu d’Andorra... Aquí juga un país. I quan juga un país, tot es possible. Com guanyar la Penya de 31. Ha tornat la il·lusió.