‘Bàs-quet!’

Pepu Hernández,exseleccionador espanyol, va cridar allò de “ba-lon-ces-to!” en la celebració de l’or al Mundial de Japó 2006. I bàs-quet! en estat pur és el que s’ha pogut veure –i gaudir– a Andorra el cap de setmana en la novena edició del TIM?Andorra. 136 equips, repartits en quatre categories (premini, mini, preinfantil i infantil) i molts partits. Tants com 286, un menys del previst (un equip va renunciar pel cansament dels jugadors). Pares, mares i familiars diversos van donar caliu a les instal·lacions del país. A l’Alay, ahir al matí, un pare s’atrevia fins i tot a animar les noies amb el megàfon a la mà. Mentre un altre maleïa haver-se trobat amb “un equipàs” en la lluita per disputar la final. Històries d’alegries i alguna llàgrima dels joves jugadors en un torneig de base que enguany batia tots els rècords. I que mira cap a l’any vinent amb ganes de fer-la grossa per celebrar el desè aniversari. “Les ganes hi són”, confirmava Manel Casas, alma mater de MATE. “A veure si sumem esforços tots els actors implicats, el Govern, comuns, patrocinadors... per fer una edició sonada”, hi afegia. La que ahir va acabar va funcionar. Almenys per a l’organització. “Què he de dir jo! Estem molt contents de com s’ha desenvolupat el torneig. Tot ha anat com la seda. Sense cap problema”, afirmava Casas. L’única incidència, una gotera als Serradells que va obligar a modificar un calendari. Peccata minuta en una organització tan complexa. Per a la Federació Andorrana de Bàsquet, acollir el TIM al país representa “un luxe”, en paraules del director tècnic, Jaume Tomàs. “En l’àmbit esportiu és una passada. Tenim vuit equips jugant a casa, disputant quatre partits com a mínim i sense pagar res”, indicava. Tot un luxe també per als equips, resultats al marge. Aquí el que importa és el bàs-quet!