Núria Segués: “Tard o d’hora es podria obrir un debat sobre el model institucional per l’avortament”

Abordem amb Núria Segués (Andorra la Vella, 1988) les quatre grans carpetes del país: habitatge, acord d’associació amb la UE, avortament i reforma de les pensions, a més de fer una pinzellada a l’horitzó de les eleccions del 2027.

El 2027 es descongelen els lloguers. Albira una proposta adequada a propietaris i llogaters?

Genera un cert neguit la descongelació perquè, tot i ser una demanda legítima dels propietaris, genera un impacte en les famílies. Sense preu de referència, és molt difícil saber quin ha de ser el topall. Ara s’està treballant amb un del parc públic mentre el preu del metre quadrat al privat puja i això crea dos mercats que amb la descongelació progressiva es polaritzen molt més.

El creixement del país va lligat al de l’habitatge.

El govern l’ha defensat amb xifres, amb l’augment del PIB, però això va en detriment de la qualitat de vida d’una part de la població. Estem arribant a un límit demogràfic quant a dimensions.

“No estem en l’escenari per al 2027 d'aliar-nos amb Rosa Gili en clau nacional”

Restringiria les quotes de temporers?

No és factible. Les dificultats venen d’altres quotes, com les noves llicències, autoritzacions de grans superfícies o dilatar de 6 a 12 mesos el treball temporal a treballadors d’empreses estrangeres –podria significar nova mà d’obra evitant el sistema de quotes en un moment on es vol estabilitzar la població–. Encara ara podem decidir la quota migratòria que volem, però això canviarà si hi ha acord d’associació.

Què suposaria no fer el referèndum en aquesta legislatura?

No té cap lògica celebrar un referèndum a posteriori de la signatura de l’acord. És un compromís que va adoptar el Govern.

“És una condició renegociar l’acord amb la UE, tot i que no és tan fàcil”

El seu ‘no’ a l’acord segueix sent rotund?

Som proeuropeistes i sabem també que és necessari un acord amb Europa, però l’acord negociat té una sèrie de línies vermelles que són qüestions que veiem renegociables.

Troba viable renegociar el text?

Partim del fet que Andorra i San Marino han negociat conjuntament l’acord, i les excepcionalitats d’un i altre Estat són completament diferents. Per tant, veiem la possibilitat i ho intentaríem. És cert que es necessitaria un nou mandat de la Comissió Europea i que, pels inputs que hem tingut, no és tan fàcil, però per a nosaltres és una condició tenint en compte aquest acord.

No es molestarien a Europa?

Podria passar, evidentment, perquè el teu interlocutor demanarà el motiu pel qual vols renegociar després de 14 anys negociant. Però pot haver-hi un marge de maniobra i més sabent que s’està ajornant el mateix dossier. Segurament ara tenen altres reptes i prioritats que no el nostre acord.

Esquiva una bala Espot si no es fa la votació en el seu mandat?

Possiblement. Remetent-me a les dades, el suport social ara per ara és força baix i, de fet, si fem una mica de retrospectiva, veiem com ha anat baixant.

Andorra és l’únic país del continent amb un veto total a l’avortament. S’assolirà la despenalització de la dona?

No soc gaire optimista. Amb el canvi de Papa i de Copríncep ens trobem en una situació radicalment diferent a fa un any i mig. És imprescindible la despenalització de la dona, del facultatiu mèdic i que formi part de la cartera de serveis com qualsevol altre acte mèdic.

Si no s’assoleix, s’ha d’obrir el debat sobre el model institucional del país?

Tard o d’hora, si no es desbloqueja la despenalització, es podria obrir el debat sobre el model institucional.

Hi hauria consens a obrir-lo?

No ho sé. Seria interessant un consens social al respecte. Som una societat progressista, amb drets i valors, i, per tant, són debats que per naturalesa hi tenen cabuda.

Una altra carpeta estancada és la reforma de les pensions. Es va cap a un model mixt amb capitalització privada o el sistema actual amb ajustaments?

Portem 3 anys esperant un esborrany. Som plenament conscients que el sistema actual no és suficient per finançar les jubilacions i les generacions futures, és evident, i cal un canvi estructural. Algunes línies apunten cap a un sistema més híbrid: l’actual amb un pilar de capitalització. Però aquí, qui té la capacitat d’aprovar qualsevol projecte de llei i reforma estructural, sigui quina sigui, és DA.

No volen?

S’ajorna per una qüestió del cost polític, potser respon a diverses pors. Socialitzar els costos de les decisions és molt fàcil. El canvi de les condicions salarials dels funcionaris, per exemple, ho van tirar endavant sols.

Amb l’horitzó de les eleccions el 2027, buscaran aliances a les llistes territorials?

A la llista nacional, el gran paraigua del projecte, Concòrdia anirà en solitari, i en les llistes territorials, les aliances han d’anar guiades per un projecte de país, que és totalment contraposat al model de DA, Liberals, Acció o CC.

Valoren una aliança nacional amb Rosa Gili?

No estem en aquest escenari.

Té Concòrdia estructura per entrar al Govern?

Ens situem en un escenari de màxims, ja estem treballant de cara a les eleccions, tant en l’àmbit programàtic, de comissions com de teixir aliances. Això implica que puguem tenir a disposició moltes persones que podrien implicar-se de manera activa en el cas que ens posicionem com a alternativa de poder.