Doctora en dret i ciència politica
Mónica Reig: “L’interès general ha de ser la prioritat en les inversions publicoprivades”
L’Empresa familiar andorrana presenta un programa en lideratge i governança de la col·laboració publicopriovada amb l’uda
La directora acadèmica Mónica Reig.
La directora acadèmica del programa parla dels avantatges i riscos que pot comportar la cooperació entre el sector públic i el privat, així com dels passos a seguir per garantir que el resultat sigui el millor possible i prevalgui el bé comú per sobre d’interessos particulars.
Considera que hi ha prouta col·laboració publicoprivada?
No és tant una qüestió de quantitat com de qualitat. Nosaltres ho entenem com una ampliació del perímetre d’actuació pública, en què el més important és com s’estructura la col·laboració perquè generi un impacte positiu i tingui legitimitat social i política.
Quins són els principals avantatges d’aquest model?
El principal avantatge és que permet implementar polítiques públiques amb millor qualitat, sempre que el context i la maduresa del mercat ho permetin. Però no és un instrument bo o dolent en si mateix: depèn de la política concreta, del context i de la capacitat institucional per planificar els projectes.
I quins riscos pot comportar?
Un risc habitual és dissenyar aquests models des d’una lògica d’activitat, en lloc d’orientar-los a resultats. Nosaltres proposem una visió estratègica basada en resultats mesurables, amb indicadors clars que permetin avaluar el valor públic generat. Aquesta orientació a resultats també ajuda a garantir que la prioritat sigui sempre l’interès general.
Com es pot garantir l’equilibri entre l’interès privat i públic?
Un factor clau és la capacitació de la part pública. L’administració ha de saber què vol aconseguir i establir indicadors clars d’èxit. Sovint diem que el sector públic ha de ser el director d’orquestra: ha de saber quina simfonia vol interpretar i coordinar els diferents actors perquè el resultat final respongui a l’interès públic. Sense una planificació estratègica sòlida i una capacitat institucional forta, és difícil garantir aquest equilibri.
Hi ha sectors en què la col·laboració publicoprivada sigui especialment efectiva?
Depèn del context i de la cultura institucional de cada país. Als Estats Units i a Europa s’ha desenvolupat molt en infraestructures. Als Països Baixos, per exemple, una part important dels serveis socials es presta a través d’entitats d’iniciativa social. També és freqüent en la gestió de l’aigua.
En el cas de l’habitatge, pot ser útil aquest model?
L’habitatge és un gran repte europeu. Com altres desafiaments com l’envelliment, el canvi climàtic o el desenvolupament urbà, que requereixen la col·laboració de tots els actors de l’ecosistema. Pensar que es pot abordar unilateralment, només des del sector públic o només des de la part privada, és molt difícil avui dia, cal una sinergia entre tots dos.
Quins països ho fan millor?
Els països nòrdics són un bon referent perquè combinen alts nivells de cobertura social amb mercats productius desenvolupats i una col·laboració publicoprivada de qualitat. El que els caracteritza és una forta capacitat institucional, amb planificació estratègica, dades i informació per decidir quan i com col·laborar. Als Països Baixos també ho fan molt bé.
Les petites i mitjanes empreses hi tenen cabuda?
Sí. Les directives europees fomenten la participació de les pimes, per exemple dividint contractes en lots perquè puguin presentar-se a les licitacions. La contractació pública és una forma de col·laboració publicoprivada i pot afavorir la participació de petites i mitjanes empreses.
Quin paper hi juga la transparència?
Fonamental. Parlem de recursos públics i, per tant, s’han de complir principis de transparència, control i avaluació. No tan sols per informar, sinó també per legitimar els projectes davant la ciutadania i que hi hagi un control en tot moment.
Quins reptes de futur identifica?
Capacitar millor els actors públics i privats, millorar la comunicació de les col·laboracions i orientar-les clarament a l’impacte. No es tracta només de construir un equipament, sinó de definir quin impacte ha de tenir en el territori o en el servei concret.
Creu que aquestes millores es poden assolir a curt termini?
Des de l’àmbit acadèmic treballem per capacitar directius i fer pedagogia. Però si no som capaços de generar una percepció ciutadana que aquestes col·laboracions responen a l’interès general, serà difícil que prosperin. Cal identificar el valor i els resultats que es volen aconseguir.
Quin valor afegeix aquest programa?
Formar conjuntament directius públics i privats a l’UdA és un pas endavant molt interessant. Compartir un marc acadèmic comú pot ajudar a desenvolupar projectes més ben alineats estratègicament i orientats a la generació de valor públic per al país.