Comunitat de Treball dels Pirineus
Jean-Louis Valls: “Hi ha un interès real entre la població per la cooperació”
El director de la CTP en els últims 11 anys reivindica els projectes transfronterers com a font de desenvolupament
Jean-Louis Valls.
Jean-Louis Valls es jubila a l’estiu després d’11 anys com a director de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Amb seu a Jaca, a l’Aragó, aquest organisme públic de cooperació transfronterera està integrat per les regions franceses d’Occitània i Nova Aquitània, les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi, i el Principat d’Andorra.
Quin balanç fa d’aquests 15 anys de feina al capdavant de la Comunitat de Treball dels Pirineus?
Quan vaig assumir el càrrec de director de la CTP, se’m va demanar de posar en marxa l’estratègia pirinenca de l’organització. Aleshores la CTP només desenvolupava dues activitats principals: el programa europeu transfronterer Poctefa i l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic. Al llarg d’aquests anys hi ha hagut un fort augment de l’activitat, i hem passat d’una plantilla d’11 a 22 treballadors.
Quines són aquestes activitats?
D’entrada, cal remarcar que sempre intentem incloure-hi els set territoris membres. Tenim un projecte sobre la pedra seca com a patrimoni cultural compartit. També promovem el desenvolupament de l’hidrogen renovable com a font d’energia verda. Cada any organitzem un fòrum transpirinenc. Durant tres dies uns setanta joves, deu per territori, s’apleguen per debatre sobre problemes compartits. A més, impulsem la cooperació en l’àmbit de la salut. El novembre del 2025 va signar-se a Perpinyà el primer conveni entre el Servei Català de la Salut i l’Agència Regional de Salut d’Occitània perquè les ambulàncies d’urgències puguin travessar la frontera.
“[Que andorra sigui un estat] eleva l’estatus de la ctp a escala internacional”
Quins són els objectius de la CTP?
El nostre objectiu és augmentar el benestar de les poblacions que viuen prop de la frontera. Volem desenvolupar el sentiment de pertinença dels joves al territori pirinenc, facilitar l’accés a la salut i preservar el patrimoni cultural. Es tracta d’eliminar progressivament els obstacles a la cooperació.
El fet que un dels socis sigui un estat marca la diferència?
I tant! Gràcies a Andorra hem pogut estar presents a la seu de les Nacions Unides per presentar l’estratègia de canvi climàtic, ja que Andorra en forma part. També ens ha permès participar en les primeres COP, les conferències de l’ONU sobre canvi climàtic. Això eleva l’estatus de la CTP a escala internacional.
“Crec que el futur és desenvolupar serveis públics comuns”
Com pot reforçar-se la cooperació en un món que sembla retornar a un nacionalisme fort?
Té raó que hi ha un cert retorn al nacionalisme. Però també ho és que hi ha un interès real entre la població per la cooperació. L’hospital transfronterer de Puigcerdà n’és un exemple. Avui dia els pacients francesos travessen la frontera per fer-se tractar a l’hospital, cosa que fa cinc anys era menys freqüent. Quan hi ha un servei públic comú, compartit, el nacionalisme s’oblida. Als Pirineus o a la Cerdanya, la frontera pràcticament no ha existit mai, tal com passa en les relacions entre la Seu d’Urgell i Andorra.
Quina direcció hauria de prendre aquesta cooperació en el futur?
Segons el meu parer, hi ha dues coses fonamentals. La primera és promoure el coneixement de la llengua del país veí, ja que crea un terreny molt favorable per a la cooperació. Crec que el futur és desenvolupar serveis públics comuns, projectes com el de l’hospital de Puigcerdà. Potser no cal que hi hagi un hospital a banda i banda de la frontera si en podem tenir un de més gran i modern i que, per tant, pot oferir més serveis a la població.
Quines oportunitats econòmiques crea la cooperació?
Un estudi de la Comissió Europea diu que, si reduïm els obstacles a la cooperació en el 20% (actualment n’hi ha entre 300 i 400), el PIB de les regions frontereres augmentaria el 2%. La clau és mutualitzar serveis. En aquest sentit, estem finançant l’estudi de viabilitat del tramvia que uneixi la Seu d’Urgell amb Andorra. Entre França i Alemanya, entre les ciutats d’Estrasburg i Kehl, també hi ha un tramvia. L’exemple d’hospitals compartits en zones frontereres de França i Bèlgica també pot ser inspirador.
Com és la relació entre la CTP i Madrid i París?
Les relacions són bones. Per signar el conveni per al transport transfronterer d’ambulàncies vam haver d’implicar-los-hi i va anar molt bé. El 2023 va signar-se a Barcelona el Tractat d’amistat i cooperació reforçada entre Espanya i França, on es fan múltiples referències a la CTP. Hi ha una finestra d’oportunitat per a la cooperació. I no només entre Madrid i París, sinó també entre tots els membres de la CTP. Cal aprofitar-ho.