Isabel Rey: “M’agrada conèixer el públic per crear una energia bonica”

Isabel Rey conversa amb el Diari d’Andorra amb motiu de la representació de la seva obra Diva de Barrio, avui a les 21.30 al Centre de Congresos. Comedianta madrilenya, va descobrir la seva vocació després d’un accident de moto.

Per què va triar la comèdia?

Perquè a part que és una cosa que porto innata, també perquè és el que em salva i sempre m’ha salvat. De tota la vida, he convertit els drames en comèdia per poder tirar endavant.

Com es va gestar l’obra ‘Diva de Barrio’?

Quan vaig començar a escriure, em venia molt de gust molt escriure sobre l’època dels 2000. Encara no s’havia posat de moda aquesta nostàlgia, jo vaig ser una mica visionària, perquè en aquella època em feia la sensació que érem més lliures. Ara estem amb les tecnologies molt enganxats, per a mi va ser una època molt bonica i em venia de gust parlar d’aquesta època i contar anècdotes.

En què consisteix l’obra?

El meu show consisteix en una història, basada en anècdotes, des d’un personatge choni dels dos mil. Si no ets d’aquesta època, ho entendràs i riuràs igualment. Però si ets d’aquesta època empatitzes perquè segurament ho has viscut. Es tracta d’una història en què faig crítica social dels telèfons mòbils, abans érem més feliços perquè estàvem compartint més amb altres persones i no estàvem ficats tant en la tecnologia i xarxes socials. Tot això barrejat amb la meva naturalitat i improvisació.

Què és la improvisació Crowdwork que utilitza?

És una improvisació que m’agrada perquè em permet conèixer el públic abans d’explicar una història per crear una energia bonica. En funció de la persona que em cridi l’atenció, la seva cara o la seva manera de vestir, la seva expressió, llavors aquí em llanço al buit i pregunto. És d’on sorgeixen moments supernaturals i graciosos i que mai més es tornaran a repetir en un altre xou.

Què vol transmetre amb l’espectacle?

Que ens relaxem, que siguem lliures, que riguem de nosaltres mateixos, de l’entorn i de tot, que deixem una mica els prejudicis i sortim del teatre amb menys pes. Perquè vivim en una societat en la qual tot molesta. No es pot dir res, no es pot parlar de res i també, a part, faig crítica social, gaudim dels nostres éssers estimats i deixem una mica el mòbil.

Com valora el sector de la comèdia?

Crec que el sector viu un moment molt bo gràcies, en part, a la tecnologia, tot i que faig comèdia d’això, perquè si no tingués les xarxes socials, no hauria tingut aquest aparador d’una forma tan gran. Segurament, avui dia no em podria estar dedicant al que em dedico. A mi m’ha obert el camí per complet. També crec que la comèdia, al marge de les xarxes socials, viu un moment molt bonic perquè estem barrejant una mica el nou amb l’antic estàndard de la comèdia.

I concretament les comediantes dones?

Les companyes han lluitat molt per aconseguir el que tenim avui dia i el que jo, gràcies a elles, no he sofert. No he patit cap mena de desvaloració ni res a l’hora de ser dona dedicant-me a la comèdia. La veritat és que elles han treballat intensament, han reivindicat perquè no tinguem cap problema. Al contrari, tots els meus companys i les productores i tots els homes que m’he anat trobant en el camí m’han ajudat molt. Elles, llastimosament, han hagut de lluitar perquè jo tingués el camí net i positiu.