Rafael Serrallet: “La música pot ser una ferramenta per a la cohesió social”

Concep la música com una eina d’aprenentatge emocional i de sanació, i en els seus projectes la qualitat va acompanyada d’una forta vessant social. És de Xirivella, València, però fa cinc anys que resideix a Andorra, on impulsa la Coral Infantil Piulets d’Ordino. El 13 de novembre es va fer amb el Latin Grammy en la categoria d’instrumental amb l’àlbum Y el canto de todas, un disc que vol visibilitzar les compositores llatinoamericanes gravat amb l’orquestra de Lviv en ple conflicte ucraïnès.

Un Latin Grammy! Es diu ràpid.

El guardó més gran al qual pot aspirar un músic; un Òscar, en el cinema. Cal que s’alineïn tots els astres per aconseguir-ho! La cerimònia, espectacular, ens tractaven de superestrelles, però també va ser estressant. Ara que ho he aconseguit, no crec que torni a presentar-m’hi.

“La llavor de l’àlbum és de Claudia Montero, volíem anar junts als Grammy”

Una campanya desgastant?

Estan els mitjans oficials. I després aquell “tu a tu”, que és on més t’has de moure. Diria que el principal canal de comunicació va ser l’Instagram i el YouTube. Durant un mes només estàs pendent d’això, 24 h al dia, i les normes són molt estrictes, a la que et descuides poden denunciar-te i quedes fora. Fatiga molt! El que sí que vaig gaudir va ser la part estrictament musical.

‘Y el canto de todas’ un àlbum amb rerefons social.

La llavor la va plantar Claudia Montero. Volíem col·laborar per anar junts a un Latin Grammy, malauradament ens va deixar i el projecte va quedar en un calaix, però sempre el duia al cap i fa uns mesos m’hi vaig posar. Volia un àlbum amb música de dones compositores, amb orquestra i on la guitarra fos protagonista.

“Volia visibilitzar els músics que han fet la resistència cultural durant la guerra”

El resultat?

Un disc heterodox, amb música dels àmbits clàssics i popular, però amb una unitat musical i un bon equilibri.

Quines cançons trobem?

M’agrada destacar Bésame mucho. Tothom la coneix, però ben pocs saben que és de Consuelo Velázquez, que la va escriure amb 16 anys quan encara no havia fet cap petó. Una compositora mexicana prolífica, segurament si hagués estat un home tots la coneixerien.

Un homenatge a les dones compositores?

Un clar exemple de com era necessari un disc que posés en valor la seva música. El títol ve de la cançó de Violeta Parra, Gracias a la vida, que he versionat com a tango en record a la Claudia.

A més, va decidir gravar el disc a Ucraïna

Sí.

En plena guerra.

Sí. Portava col·laborant amb l’Orquestra Filarmònica de Lviv des del 2022. El lògic hauria estat buscar una orquestra llatinoamericana, però jo volia visibilitzar l’esforç d’aquests músics que han constituït una espècie de resistència cultural, i destacar la funció social i humanitària de la música.

Mai han deixat de tocar?

Fins i tot amb el toc de queda continuaven, anaven a la filarmònica i retransmetien a través del web.

Haurà estat una experiència ben intensa.

El més complicat va ser arribar al país, coincidia amb els dies en què es va produir la dana a la meva terra i vaig compondre un bonus track en homenatge a les víctimes. Curiosament els músics ucraïnesos em donaven consol quan ells estaven vivint una situació tant o més difícil. Després, una de les anècdotes que recordo és que l’alarma va sonar durant el concert, però ni el públic ni els músics van abandonar la sala fins que la peça va acabar.

Quin nivell de compromís.

Una lliçó de com la música pot jugar un paper més enllà de l’entreteniment. La música pot ser una ferramenta per a la cohesió social, per al desenvolupament, per curar, perquè arriba a les entranyes i al més profund de l’èsser humà.

Fa temps que duu a terme projectes de cooperació musical.

Des del 2005. És de les coses que més gaudeixo. L’últim projecte ha estat a Ghana, amb una coral de Tamale. T’adones que la música és per compartir, no per ser tocada en una habitació sense ningú que l’escolti. Crec que a l’educació musical, més que llegir música, l’important és que els infants aprenguin a emocionar-se. La música ensenya a escoltar a qui tens al costat per trobar l’equilibri, i això és fonamental.

Creu que la Claudia Montero estaria orgullosa del Grammy?

Així m’ho ha dit la seva germana, Mercedes, i el seu fill, Martín.