Xavier Vives: “Andorra difícilment pot donar l’esquena a Europa”

Vives participa avui en el 23è Fòrum de l’Empresa Familiar per parlar del nou context internacional sota la segona presidència de Trump, la irrupció de la Xina i el paper d’Europa, així com els deures que té pendents.

Quin és el nou context internacional?

Tot gira cap al proteccionisme, accentuat amb el retorn de Trump, però s’arrela en processos més antics: dècades de globalització i de canvi tecnològic, així com l’impacte de l’entrada de la Xina al comerç mundial. Tot plegat, sumat a factors socials, ha afavorit l’ascens de moviments d’extrema dreta. En aquest context, la seguretat i l’autonomia estratègica han passat al centre del debat.

Quin paper juga Europa?

Europa és una confederació d’interessos sovint contradictoris. No té una capacitat de defensa autònoma i depèn dels Estats Units, com s’ha vist amb la guerra d’Ucraïna. Això la situa en una posició de debilitat a l’hora de negociar acords comercials i altres qüestions estratègiques.

Què pot millorar?

Europa té molta feina pendent en defensa, en la unió del mercat interior –que és molt menys integrat del que sovint es pensa– i a prioritzar la prosperitat econòmica en lloc de voler regular-ho tot. També podria aprofitar l’oportunitat d’impulsar l’euro com a moneda internacional, però això requereix un mercat ampli d’actius segurs europeus, cosa que encara no existeix.

“El món és avui més incert i més fragmentat que mai, i això és preocupant”

I en aquest context, quin encaix hi poden tenir microeconomies com la d’Andorra?

Andorra, evidentment, no pot fer gaire en termes de defensa. El que li convé és formar part del marc europeu en les millors condicions possibles. Des del punt de vista econòmic, caldria apostar per sectors més innovadors i tecnològics, i transformar el turisme cap a un model de més qualitat.

Això passa per l’acord?

És una qüestió delicada, però crec que Andorra difícilment pot donar l’esquena a Europa. La clau, però, són els detalls: quines directives s’haurien d’aplicar, en quines condicions i amb quines adaptacions. S’ha de trobar un acord raonable que preservi els interessos del país.

Quins sectors considera que cal potenciar?

No soc expert en Andorra, però el sector digital sembla una aposta clara. Sobretot activitats que es puguin fer a distància i que permetin localitzar aquí professionals d’alt valor afegit.

La IA pot ser una peça clau?

Cal competir-hi sí o sí. Si un país o una empresa no adopta la IA, simplement quedarà enrere. Totes les grans tecnologies generen canvis, però globalment soc optimista: la IA pot augmentar la productivitat i generar ocupació. El repte és la formació i la transformació empresarial. Aquests processos no són immediats, requereixen temps i reorganització interna. Però no hi ha opció: s’hi ha de ser.

Creu que hi pot haver una bombolla en aquest sector?

És possible. Les valoracions d’algunes grans empreses són molt altes i podria haver-hi una correcció. El problema és que no sabem quan ni com. Depèn de si les inversions actuals acabaran produint rendiments reals o no.

Una correcció en una indústria de bilions tindria un impacte global.

Sí, perquè una part important del dinamisme de l’economia americana ve d’aquí. Hi ha opinions diverses sobre la magnitud i la probabilitat d’una possible caiguda. Però els escenaris estan oberts.

Amb IA o sense, el món va cap a una recessió?

No ho veig clar. Hi ha elements que podrien portar-hi, però també n’hi ha que actuen en sentit contrari. Com sempre, tot depèn de les polítiques econòmiques que s’adoptin. Fer prediccions és molt difícil.

Li preocupa l’estat de l’economia global?

Sí. Sobretot per l’augment del proteccionisme i de les tensions geopolítiques. Les polítiques de tancament tendeixen a reduir el creixement mundial, i els conflictes com el d’Ucraïna o les tensions amb la Xina generen molta incertesa. El món és avui més incert i més fragmentat, i això és preocupant.