Adrián Valladolid: “El meu judici va ser surrealista, com una pel·lícula de corrupció”

Com recorda aquell dia?

Pujava de la Seu de fer la compra quan em van aturar a la duana. Em van preguntar si portava droga i vaig dir que no, només CBD, i els el vaig ensenyar tranquil perquè sempre l’havia comprat legalment a Andorra. Però a partir d’aquí va començar el malson: van registrar tot el cotxe com si fos un traficant i em van portar a l’oficina. Jo pensava que tot quedaria en un ensurt, però vaig acabar passant gairebé un any i mig a la presó.

Quan se’n adona que la cosa va de debò?

El meu advocat em deia que no patís, que al cap d’un parell de setmanes seria fora. Passen les dues setmanes i em diu que s’ha complicat una mica, però que sortiria al cap d’un parell de mesos. Passen els mesos i ja em diu que això anirà per llarg.

En algun moment accepta la situació?

Jo pensava que tot s’acabaria quan analitzessin el producte i veiessin que és CBD. Però a mesura que passava el temps vaig començar a veure la corrupció que hi ha a Andorra. Depèn del cognom que tinguis, et tracten d’una manera o d’una altra. Em van tractar com una merda, parlant clar.

Creia que tot s’acabaria aviat?

Sí. Tothom m’ho deia: companys, funcionaris, metges... Hi havia qui em deia que acceptés el pacte de Fiscalia: reconèixer que era marihuana, fer 10 mesos de presó i expulsió. Però com m’he d’incriminar d’alguna cosa que no és certa? Si hagués estat marihuana, potser sí que hauria acceptat. Però no era el cas.

Com era la seva vida a la presó?

He evitat conflictes dins de la Comella. Recordo que els oficials em van venir a buscar una nit perquè anés a tranquil·litzar un pres que volia pegar als guàrdies. Són coses que m’enduc per a mi tot i els mals moments.

Com portaven la situació a casa?

Ho vaig intentar amagar a la meva mare, li trucava des de la presó fent veure que era des d’una cabina perquè havia perdut el mòbil, però al cap d’un parell de mesos ja va sospitar que passava alguna cosa i ho van portar fatal.

Com el va afectar la mediatització?

Per una banda bé, perquè explicava la veritat. Però també pensava que a Andorra això no els faria gràcia i potser em podia perjudicar. I crec que així va ser.

I el judici?

Surrealista, com una pel·lícula de corrupció. No deixaven declarar testimonis i amenaçaven d’obrir diligències allà mateix. Veient l’amiguisme entre la fiscal i els magistrats ja sabia que estava condemnat abans de començar.

I quan per fi surt?

Vaig sentir una barreja d’alegria i tristesa perquè allà dins ja tens una rutina i unes amistats. Recordo que vaig trucar a un amic perquè em vingués a buscar, ja que volia menjar-me un bon plat de carn, però el lloc estava tancat i vam acabar al McDonald’s. Em va semblar gloriós.

Quina opinió li queda de la justícia andorrana?

Que és corrupta. Si tens segons quin cognom no passa res. Si no, estàs fotut. A mi i a la meva família ens han fet passar un infern.

Ara el cas és a Estrasburg. Té esperança?

Sincerament? No, no espero res.

Si li retiressin els càrrecs, tornaria a Andorra?

Una part de mi, sí. És on he fet la meva vida. Però una altra banda em diu que no. Tinc massa ràbia, massa impotència. No vull tornar a viure res semblant.

Com l’ha afectat personalment?

Molt. Quan vaig tornar a Espanya i vaig veure CBD venent-se a tot arreu, em va semblar surrealista. He centrat la meva vida a recuperar-me: treball, gimnàs, estabilitat mental i econòmica.

Li ha pesat l’etiqueta de “narcotraficant”?

A fora d’Andorra, no. Andorra és un poblet, no té repercussió internacional. El que sí que em fa ràbia és llegir comentaris d’algú dient “aquest és un traficant”.