Montserrat Rigall: “La gran por del sector educatiu ve del desconeixement”

Periodista especialitzada en intel·ligència artificial, divulgadora de pensament crític de la IA i investigadora doctorant en verificació d’informació a la UAB. Actualment, és cap de programes de Ràdio 4 i professora universitària a la UIC. Recentment, ha rebut el premi com a Divulgadora Catalana de l’any per Parèntesi Media.

Sovint es diu que l’arribada de tecnologies a les aules pot haver provocat un retrocés en la capacitat d’aprenentatge...

És una por poc fonamentada. És similar al que va passar quan va arribar internet a les aules. Crec que la gran por del sector educatiu ve del desconeixement. Des del meu punt de vista, la IA és una oportunitat enorme per ensenyar i, sobretot, per aprendre. És una revolució com ho va ser la roda, la impremta, la revolució industrial o internet.

En quins àmbits del centre educatiu pot tenir més impacte?

La IA està transformant l’educació globalment: permet aprenentatge personalitzat, dona eines de gestió, incrementa la inclusió d’alumnes amb dislèxia o discapacitats visuals i auditives. Però requereix un reset: adaptar continguts a les necessitats de cada estudiant i convertir l’aprenentatge en un procés continu i enriquidor.

Quin hauria de ser el paper del professorat en un context on la IA està present?

La màquina mai substituirà un docent si aquest actua com un guia dels alumnes. Quan entro a l’aula, vull ser la professora que m’hauria agradat tenir: algú que guiï l’alumne a desenvolupar la seva creativitat i a donar sentit pedagògic a la tecnologia, fomentant el pensament crític de l’alumnat, però si no coneixes com funcionen els algoritmes, difícilment podràs fer-ho.

I com pot ajudar la IA al docent en aquesta tasca?

La IA pot ajudar a preparar materials, corregir tasques repetitives, adaptar continguts… així el docent pot destinar més temps a l’empatia i a despertar l’interès de l’alumne. I, evidentment, cal formació per conèixer les eines i aprendre a utilitzar-les.

Com podem conscienciar els alumnes perquè utilitzin la IA de manera crítica?

Explicant d’on ve la IA: de grans tecnològiques, majoritàriament dirigides per homes i situades a Silicon Valley, com ChatGPT, Gemini, Copilot… i també models xinesos com DeepSeek o Kimi. L’alumne ha de qüestionar la informació generada i primer cal ensenyar a reconèixer els límits de l’eina i els interessos que pot haver-hi al darrere. Han de ser conscients que utilitzen una “màquina tonta” i evitar un ús passiu que repliqui els biaixos socials.

Això potser és més fàcil en universitaris. I els alumnes de secundària o primària?

Els menors d’entre 12 o 14 anys no haurien d’utilitzar IA generativa sense supervisió. Tot i així, la IA pot ser una eina creativa: un nen pot dibuixar un còmic i la intel·ligència artificial convertir-lo en relat, afegir música, crear un videojoc…

Hi ha casos on ja s’hagi aplicat la IA en projectes educatius amb èxit?

Sí, sempre pensem en els països nòrdics, però a Catalunya també hi ha projectes molt interessants. Per exemple, el curs “CiutadanIA”, desenvolupat per enginyers de la UPC i amb suport de la Generalitat. És una plataforma amb mòduls perquè professors i alumnes aprenguin a fer servir la IA sense coneixements previs.

L’eina també planteja dilemes ètics en l’educació...

Es diu que la IA pot “aplanar” el cervell humà. Com qualsevol eina potent, depèn de l’ús que se’n faci. Si un alumne depèn massa de la IA i no sap resumir un llibre o parlar en públic, té un problema. Hem d’acompanyar-los i explicar-los els riscos: la IA es pot equivocar i fer-te quedar en ridícul.

Pot generar desigualtat entre centres?

Sí, és una assignatura pendent, però crec que no es diferencia gaire del que ja teníem. Va passar quan els governs van dotar d’ordinadors els alumnes per evitar barreres socioeconòmiques que suposava la digitalització de l’aula. I ara tornem a estar un altre cop en un escenari semblant, però crec que el que fa precisament és democratitzar l’aprenentatge.

I a qui donem la responsabilitat?

L’accés a la IA és universal però la supervisió ha de ser sempre humana i crec que no podem atribuir la culpa a la tecnologia.