Núria Lambea: “És clau que els habitatges d’ús social no acabin al mercat privat”

La doctora en Dret i experta en habitatge social, així com assessora jurídica i tècnica del servei municipal d’habitatge de Tarragona, oferirà una conferència (dijous a l’’hotel Yomo Cèntric, a les 19 hores) sobre la col·laboració publicoprivada en el marc del cicle organitzat per l’Institut Nacional de l’Habitatge.

De què parlarà a la xerrada?

Parlaré d’habitatge, però no tan sols dels reptes que suposa, sinó també de les solucions per augmentar el parc públic. En concret, em centraré en la col·laboració publicoprivada, amb exemples concrets, i posant en relleu que no és un procés fàcil.

Quines claus tenen aquesta mena de col·laboracions?

Cal posar en valor les dues parts. El sector públic ha de poder disposar de més habitatges, i el privat, tot i que no cal que obtingui grans beneficis, tampoc ha de sortir-hi perdent.

Com s’atrau el sector privat?

Amb finançament i incentius que evitin pèrdues. En el context actual, en què construir és molt més car i el lloguer comporta més riscos que la venda, cal oferir suport i finançament públic per fer-ho viable.

Quines eines hi ha disponibles?

A Espanya, els fons Next Generation han impulsat molt la col·laboració publicoprivada, però hi ha moltes altres vies. També és essencial una col·laboració estreta entre ambdues parts per detectar necessitats i trobar un equilibri que funcioni per a tothom.

També calen garanties, oi?

Sí. És clau que els habitatges es mantinguin permanentment destinats a ús social o assequible, i que no tornin al mercat privat al cap d’uns anys. També cal regular molt bé quins actors privats poden participar-hi, perquè no qualsevol empresa hauria de poder formar part d’aquests projectes, això a Catalunya està molt regulat.

Quins casos d’èxit esmentarà?

Parlaré d’experiències d’empreses publicoprivades que han funcionat bé i del projecte de 192 habitatges que estem construint a Tarragona en un solar públic on s’ha cedit el dret de superfície. És un dels models que s’estan aplicant a Catalunya: el sòl continua sent públic, però se cedeix el dret de construir.

El sector privat és indispensable?

Depèn de la capacitat del sector públic. Cal valorar-ho en l’àmbit legislatiu i polític per determinar si el Govern o els comuns, en el cas d’Andorra, poden assumir la gestió del que es vol construir. No és el mateix impulsar una promoció de cinc o deu habitatges que una altra de cinc mil.

A qui s’ha d’adreçar aquest tipus d’habitatge?

Ha d’arribar als col·lectius vulnerables, però també és fonamental oferir habitatge per a joves, gent gran, famílies monoparentals i totes aquelles persones que, amb els preus actuals, no poden accedir al mercat immobiliari.

Quins riscos comporta la participació de privats?

En països amb més tradició publicoprivada, com el Regne Unit, s’han viscut episodis en què es van invertir recursos en productes financers de risc, provocant pèrdues importants.