Albert Pla: “Acostumo a anar sol però aquest cop vull que la gent es mogui”

Rumbagenarios?

És el cruixent de l’espectacle. La base del concert són els dos discos, el de la rumba i el disc del Veintegenarios.

L’anuncien com un mutant amb capacitat de reinvenció.

Els de promoció sempre s’embalen! Jo faig el que puc. Sí que es veritat que mires de fer coses noves perquè si fas sempre el mateix acabes avorrint-te, però realment aquest és un espectacle molt passable, amb cançons molt reconeixibles. Això sí, amb una banda de luxe! Acostumo a anar més aviat sol en locals amb gent asseguda i aquesta vegada tot està pensat perquè la gent es mogui més. On ho fem?

Al Centre de Congressos.

O sigui, la gent estarà asseguda?

Probablement.

Bé, doncs té l’avantatge que ho sentiran millor...

I podran gaudir de la banda que l’acompanya.

Hi ha el Diego Cortés, guitarrista amb qui he treballat molts anys, i els arranjaments i la producció estan fets per la Judit Farrés. Després tenim tres noies, la Belén, la Teresa i la Marina, que canten, ballen i reforcen tot el que és la part visual.

La Judit Farrés, la seva parella.

Des de fa molts anys, acostuma a produir els meus discos i ara feia temps que no estàvem junts en un directe. És una sort tornar a coincidir!

Sempre s’ha compenetrat molt bé amb el Diego Cortés.

Jo i tothom que toca amb ell. Amb el Diego és molt fàcil compenetrar-se perquè és un guitarrista molt bo i amb una capacitat d’improvisació i de saber estar a l’escenari bastant increïble. Pujar amb ell sempre suposa la meitat de feina.

I la Belén, la Teresa i la Marina com arriben a l’espectacle?

A través de la sèrie de La Mesías, en què vaig participar. La Belén era l’encarregada de les coreografies, dels moments musicals que hi havia a la sèrie. I allà ens vam conèixer i vam decidir que podríem fer alguna cosa junts per aconseguir que l’espectacle fos més visual. Llavors em va presentar les altres dues noies.

Aquell paper que feia a ‘La Mesías’ feia una mica de por

Feia mal rollo, no era molt simpàtic.

I com es va sentir fent-lo?

Molt bé. Fer d’antipàtic és el millor.

El millor!

Sí, perquè no has de fer res.

Darrerament també ha aparegut a ‘Superstar’ fent de Michael Jackson.

Sí! No entenc com a ningú se li havia acudit que jo i Michael Jackson som clavats.

Tornant a ‘Rumbagenarios’, ja porta un parell d’anys de gira.

I ha sigut genial. Ara ja estem acabant. De fet, acabem a Barcelona, crec que a finals d’octubre. Però ha estat genial poder anar a festivals i a sales on el públic està dret. Ballant i corejant. Feia molts anys que no ho fèiem i ha sigut molt divertit.

Diria que les cançons continuen saccejant l’espectador?

Home, la gent que em coneix em coneix (riu). Podríem dir que sap... sap mesurar-me bastant bé.

A més no és el primer cop que ve a Andorra.

Així que espero que vingui algú, que Andorra és terra amiga.

Què li ve al cap en pensar en Andorra?

Per mi és molt familiar aquella zona, em venen al cap moltes cançons del Pallars.

Fer directes encara li agrada o la carretera ja li pesa?

Els directes són la meva vida, són la meva normalitat i de moment els gaudeixo.

Vol afegir res?

Que vinguin! Que vinguin i després ja en parlarem!