Catedràtica d'estadística actuarial de la UB
“No val la pena esperar més per reformar el sistema de pensions”
La catedràtica sosté que avançar cap a un model mixt pot ser una bona solució per al sistema de pensions andorrà.

L’experta en pensions Mercedes Ayuso.
Mercedes Ayuso és catedràtica del departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. És una de les veus més autoritzades en sistemes de pensions d’Espanya.
Quins són els riscos que identifica en el sistema de pensions andorrà?
Andorra té un sistema de pensions de repartiment. En anglès és conegut amb el terme de pay-as-you-go. Això vol dir que les pensions es paguen amb les cotitzacions. És un sistema que s’aplica en molts països d’Europa. Imagineu-vos una balança en què en un dels plats hi ha els ingressos per cotitzacions i, en l’altre, les prestacions. Si està equilibrada, no hi ha cap problema. Quins són els reptes a què s’han d’enfrontar aquests sistemes. Dos. El demogràfic i l’econòmic-laboral.
Expliqui’s.
Comencem pel segon. Si has de pagar les prestacions amb cotitzacions, necessites un mercat laboral fort. I això té relació, és clar, amb el repte demogràfic. Perquè en els sistemes de repartiment cal que el grup poblacional actiu sigui clarament superior en nombre al passiu. Quan va dissenyar-se el sistema andorrà a final dels anys seixanta del segle XX la població activa sobrepassava de llarg la població jubilada i, a més, l’esperança de vida era menor a l’actual. L’efecte combinatori de la incorporació d’un nombre més gran de persones a la jubilació i l’augment de l’esperança de vida tenen un efecte molt fort en els sistemes de repartiment. L’andorrà, és clar, no n’és cap excepció.
Què pot fer Andorra per afrontar aquests reptes?
Andorra té un avantatge respecte d’altres països. Aquí encara hi ha un superàvit en la balança d’ingressos i despeses de la Seguretat Social. Tot i això, cap al 2027 i el 2028 hi començarà a haver dèficit. En molts països, fa temps que la balança és negativa. Un altre avantatge és que disposa d’un fons de reserva. És un instrument que et dona marge de maniobra per fer reformes.
"La reforma és urgent perquè el que és intel·ligent és anticipar-se"
Com podria abordar-se una reforma del sistema de pensions andorrà?
En països de referència en sistemes de pensions com Suècia, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos han posat en marxa el que s’anomena un pilar bis. En què consisteix? En aquest model el treballador no tan sols contribueix a pagar les pensions de la gent gran, sinó també la pròpia. Un dels avantatges del pilar bis és que pot incentivar la productivitat. Si saps que una part dels fruits del teu treball són per al dia de demà. És important remarcar que en aquests països els fons són gestionats per l’Estat. No es tracta d’una privatització. Aquests fons poden invertir-se, sempre amb una visió pública, i generar rendibilitat.
Creu que aquest és un bon model per a Andorra?
En sistemes en què les cotitzacions per part dels treballadors i els empresaris són altes és més difícil aplicar solucions com aquestes. Andorra té l’avantatge que la cotització per jubilació és del 12%. És un percentatge notablement inferior al d’altres països. L’augment de la taxa de cotització podria utilitzar-se per dissenyar un sistema complementari al de repartiment dins del primer pilar. Aquí hi ha marge de maniobra per aplicar una reforma com aquesta. I, com he dit abans, el fons de reserva és un coixí que et pot ajudar a fer la transició.
Imaginem-nos que els consellers generals arriben a la conclusió que cal avançar cap a un model com aquest. En quin termini podria aplicar-se la reforma?
En uns 15 anys podria fer-se la trasició. És el temps que necessites perquè tot el grup de població activa acabi entrant en el nou sistema.
Quan parlem de pensions, tard o d’hora apareix el fantasma de l’edat de jubilació.
L’edat de jubilació és, efectivament, un dels paràmetres que s’estan modificant. Però fixa’t que parlo de paràmetres. Quan parlem de pensions, podem fer reformes paramètriques o reformes estructurals. Pots modificar un dels elements del sistema que pot desequilibrar la balança o bé modificar el model. Per exemple, passar d’un sistema de repartiment a un altre de mixt. L’augment de l’edat de jubilació és la reforma per excel·lència, però no està exempta de problemes, tot i que pot ajudar-te a corregir disfuncionalitats. Només tocant l’edat de jubilació no s’arreglaran els problemes.
La reforma del sistema de pensions andorrà és urgent?
Aquí no teniu el dèficit disparat com en altres països. La reforma és urgent perquè el que és intel·ligent és anticipar-se. Crec que el moment d’actuar és ara. No val la pena esperar més per reformar el sistema de pensions. Seria perdre oportunitats.
Cal apostar també pels plans de pensions privats?
Són una bona opció individual. Tot i això, considero que no poden ser el model per a tothom perquè depèn del nivell de renda.