Jael Pozo: “Un dels objectius és que se’ns consideri una professió sanitària”

Jael Pozo, llicenciada en Medicina Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i veterinària a la clínica GERD, ha estat una de les impulsores del Col·legi Oficial de Veterinaris d’Andorra (COVA). Ara en presideix la primera junta i defensa la necessitat d’una veu única i representativa per al sector, amb l’objectiu de construir el col·legi de manera col·lectiva i fer créixer la professió.

Com sorgeix el Col·legi Oficial de Veterinaris d’Andorra?

Feia més de vint anys que hi havia intents de crear-lo, però mai havien reeixit. En els darrers cinc anys, amb la pandèmia, projectes com l’ADN Caní i les problemàtiques als països veïns, vam veure que era el moment. Necessitàvem unir-nos per tenir una sola veu davant les institucions.

Les responsabilitats van més enllà de la cura dels animals?

Som una peça clau en el sistema sanitari, tant en la lluita contra les zoonosis, com en el control de la seguretat alimentària, la protecció mediambiental i la investigació per la salut i el benestar animal.

Som personal format i sovint no se’ns permet prescriure un genèric d’humans

L’acord d’associació amb la Unió Europea tindrà un impacte en la professió?

Sí. En un món interconnectat i amb un possible acord d’associació, veiem més necessari el COVA. Molta normativa europea –sobre benestar animal, transport, alimentació o medicaments– incidirà directament en la nostra feina. Comptar amb un col·legi ens permetrà fer d’interlocutors en aquestes matèries.

Quines dificultats heu detectat mirant cap als països veïns?

A Espanya el marc normatiu és molt més restrictiu. El Reial decret dificulta la nostra tasca com a sanitaris, quan justament busquem vetllar per la salut animal. Efectivament, hem de lluitar contra la resistència als antibiòtics. S’han de regular moltes qüestions. Però una cosa és regular i l’altra és fer intrusió i dificultar la pràctica veterinària.

Ens en pot posar un exemple concret?

Sí. A Espanya hem detectat casos en què la pressió dels lobbies farmacèutics han dificultat la nostra feina. Som personal format i coneixedor, i sovint no se’ns permet prescriure un genèric d’humans per a determinades malalties, que seria més econòmic. Això provoca que alguns animals amb malalties curables siguin abandonats pel cost de la medicació.

I quina és la situació a Andorra?

La legislació és diferent. El col·legi tindrà l’objectiu de vetllar per la competència lleial, lluitar contra l’intrusisme i regular l’entrada de professionals, especialment quan arribi l’acord d’associació amb la Unió Europea. Hem de ressaltar que som una professió sanitària. Ara no ens hi consideren, i serà una de les primeres qüestions a plantejar a l’executiu. La veterinària exerceix un rol important per a la vigilància, el control i la prevenció de malalties susceptibles de ser transmeses als humans.

Hi ha prou veterinaris per cobrir totes les necessitats?

En clínica de petits animals el servei està ben cobert, amb força centres al territori. En canvi, en grans animals, fins ara era el departament d’Agricultura el que s’encarregava de la major part de la feina. Però, probablement, cada vegada més es requerirà veterinaris autònoms per producció animal, mentre que els de l’administració se centraran més en inspecció. Aquí sí que falten professionals en l’àmbit privat.

Quin paper té la veterinària en salut pública?

Sovint s’oblida, però la pandèmia va demostrar que som essencials. Treballem en la vigilància de zoonosis, en la seguretat alimentària i en el control epidemiològic. Amb el canvi climàtic apareixen malalties que es veien en altres països i vectors, com les paparres, que transmeten als humans malalties de declaració obligatòria. Això reforça la idea que la veterinària és una professió sanitària clau.

Quins són els objectius prioritaris del col·legi?

El primer és crear el registre de col·legiats i establir un marc regulador de la praxi. També volem donar assessorament administratiu, i obrir contactes amb el Govern i els grups parlamentaris per convertir-nos en una veu única i representativa. A més, volem oferir suport directe als col·legiats, amb formació continuada i suport psicològic, perquè és una professió amb alt risc d’estrès i ansietat.

Com pot influir la intel·ligència artificial en el vostre camp?

Fa temps que s’utilitza i és una eina molt útil, sobretot en diagnòstic per imatge: ecografies, hematologia, ressonàncies… Ens ajuda a ser més precisos i ràpids, però ha de ser un complement. La responsabilitat última és del veterinari.

Què significa per a vostè ser la primera presidenta del COVA?

És un honor i una gran responsabilitat. Tinc molt presents els companys que fa anys que treballaven perquè això fos possible.