Pilar Cortadella: “Queda molt per fer i per conscienciar”

Pilar Cortadella va ser la primera presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) i recorda com, fa 30 anys, les dones no podien ser independents econòmicament, prendre decisions sobre la seva salut o gestionar els seus recursos. Remarca la importància de la lluita col·lectiva per aconseguir drets i igualtat.

Quina era la situació de les dones quan van començar?

Hi havia una necessitat: no érem independents, ni per muntar un negoci ni per obrir un compte bancari ni per anar al metge a fer segons què. La lligadura de trompes, per exemple, no era legal. Hi havia moltes coses que s’havien de reivindicar i això només es podia fer amb un grup de gent, i això volia dir fer una associació.

Com recorda la creació de l’associació?

Hi va haver una junta que va treballar molt i moltes dones que, sense formar-ne part, també van ajudar. S’havia aprovat la Constitució recentment i, gràcies a ella, vam poder fundar l’associació. Parlàvem amb polítics que sovint no ho veien gaire clar, però no gosaven dir que no perquè no quedava bé. Al final ha costat, però ens n’hem sortit.

Quines eren les principals mancances?

Econòmicament, el que portava la casa endavant era el marit. Quan les dones van començar a treballar i a tenir seguretat social, vam empènyer molt perquè ho fessin. Rebíem molts casos de separacions on la dona no treballava, no tenia assegurança i no disposava econòmicament de res. Era un problema. Per això vam fer moltes xerrades i ens vam centrar també en la salut de la dona. Hi ha malalties específiques que afectaven les dones i que no es tenien en compte.

Com veu la situació actual?

Queda molt per fer i cal conscienciar la societat que som persones individuals, tant homes com dones.

Què li preocupa dels discursos de l’extrema dreta?

Volen tenir la dona a casa. Per a ells només servim per tenir criatures. Trump mateix ho ha dit, que les dones s’han de quedar a casa. La independència econòmica és el que ajuda a tot.

I les noves generacions?

Les dones joves sovint no hi veuen la necessitat, perquè no han viscut prou per detectar mancances. Han anat a estudiar, poden anar a la universitat, però arriba un moment en què si volen formar una família són elles qui s’han de quedar a casa. Per això es treballa ara per una baixa de paternitat igualitària.