Laia Moliné: “Anar amb Concòrdia és la millor opció per governar”

Laia Moliné parla de la seva nova etapa com a consellera general, el seu passat a SDP i l’estat actual del partit, així com d’un possible futur amb Concòrdia.

Com recorda l’etapa a SDP?

Vaig començar a SDP el 2019 com a simpatitzant, amb la voluntat d’aportar i implicar-me en un projecte que compartís els meus valors. Aquell any vaig participar en les eleccions generals, i tot i que no vam aconseguir consellers, vaig entrar a la nova executiva del partit i vaig fer-me afiliada. Va ser una etapa molt enriquidora, però amb el temps, vaig veure que calia centrar-me en la meva trajectòria professional.

Hi va haver motius ideològics per deixar-ho?

No, en absolut. No va ser una qüestió d’ideologia. A Andorra els partits no estan tan allunyats ideològicament com en altres països. Sovint les diferències es perceben més a nivell de persones que no pas de programes. Els programes electorals comparteixen molts punts en comú: només canvien alguns matisos o prioritats segons el moment. La meva decisió de plegar va ser més personal i professional que política, basada en la necessitat de centrar-me en la feina a Exteriors que estava fent.

“Existeix la sensació que a Andorra no es pot ser d’esquerres”

Des que ho deixa fins ara, ha tingut alguna vinculació política?

No, és cert que coneixes persones que continuen implicades i de tant en tant et conviden a participar en algun projecte o debat, però he preferit mantenir-me al marge. He necessitat aquest temps per créixer professionalment i centrar-me en allò que realment puc controlar i on podia fer la diferència sense dependre d’un partit.

Com li arriba l’oportunitat?

La situació va sorgir perquè la Judith, per motius mèdics, no podia continuar. Jo era la següent a la llista i em van proposar entrar a l’estiu. Va ser una decisió que vaig meditar molt: professionalment estava molt bé, però vaig pensar que era una oportunitat única per aprendre, entendre millor el funcionament del Consell i veure si realment podia aportar coses concretes per al país. Va ser un moment que vaig acceptar amb il·lusió, però també amb responsabilitat i consciència del repte que suposava.

Què espera d’aquesta etapa?

Espero poder aportar experiència i fer una oposició constructiva, no només fiscalitzant, sinó proposant solucions reals i treballant perquè les polítiques públiques millorin la vida de la ciutadania. Crec que és fonamental que la política no sigui només un espai de queixes, sinó un lloc on es pugui planificar, proposar i implementar mesures concretes que tinguin un impacte positiu. Vull contribuir al fet que l’oposició sigui útil i aporti valor, combinant treball, experiència i una visió pragmàtica.

“No crec que el partit estigui en hores baixes, però travessa una transició”

Quins punts li preocupen més?

Hi ha diversos àmbits que considero prioritaris: planificació del país, habitatge, salut, xarxa viària i sostenibilitat. Tot està interconnectat: els problemes de la joventut, de la mobilitat o de l’habitatge repercuteixen en tota la societat. Crec que cal actuar abans que els problemes s’agreugin i establir polítiques públiques que evitin arribar al límit. La planificació és clau perquè tot funcioni millor: definir quin Andorra volem i quin model econòmic i social volem implementar és la base per afrontar tots els altres reptes.

Creu que dins del PS hi haurà consens?

Sí, crec que hi haurà consens en totes les qüestions principals. Les discussions seran més sobre com implementar les mesures que sobre què cal fer exactament. Aquest debat és positiu, perquè ajuda a perfeccionar les decisions i assegurar que les polítiques siguin realistes i eficaces. En els temes rellevants, tots anirem a una, amb diferències mínimes que només ajuden a millorar les propostes.

Com valora l’estat actual del partit?

No crec que el partit estigui en hores baixes, però sí que travessa un moment de transició. Hi ha gent nova amb energia i idees que encara ha de consolidar-se i donar-se a conèixer. És un període d’impàs en què la feina principal és que aquesta nova generació arribi a la ciutadania i mostri el seu potencial.

També hi ha ‘por’ a les esquerres.

Hi ha un efecte contagi per la crispació amb el Partit Socialista espanyol, ja que els partits tenen un nom molt similar i a més existeix la sensació que a Andorra no es pot ser d’esquerres, però al partit hi ha gent de tot, que és molt d’esquerres i que és de centre.

On es situa dins l’espectre centreesquerra del PS?

Sempre m’he considerat d’esquerra, però amb els anys penso que potser soc més de centreesquerra.

Ja té temes prioritaris per treballar?

Sí, principalment política exterior i urbanisme. La política territorial i la planificació del país són fonamentals perquè afecten tots els altres àmbits. Vull dedicar els primers esforços a entendre quin model d’Andorra necessitem.

Què pensa de la possible coalició PS-Concòrdia?

Crec que si els dos partits poden entendre’s i presentar un programa coherent, és la millor opció per governar. No és una qüestió electoral, sinó de crear un model clar que pugui respondre als reptes del país. És cert que les circumstàncies poden canviar amb el temps, però crec que una col·laboració ben plantejada és una oportunitat per treballar de manera efectiva i coherent.