“Andorra s’ha esforçat per tenir els requisits de fiscalitat acceptables”

Josep Soler (Barcelona, 1956) és vicepresident de l’European Financial Planning Association (EFPA) i conseller executiu d’EFPA Espanya, un ens que supera els 110.000 assessors financers als 13 països del continent on és present. Diu que Andorra, en el terreny financer, està preparada per a l’acord amb la UE.

L’EFPA celebra 25 anys. D’on neix l’entitat?

La idea de crear l’EFPA va ser per anticipar-nos a la regulació que s’acostava quant a l’assessorament financer, és a dir, el consell financer a particulars, que es convertiria en un servei financer regulat. Amb la MIFID-1, l’assessorament financer va quedar regulat en el marc de la Unió Europea, però ens vam avançar. En el sector financer dominen les associacions americanes, i, amb l’EFPA, ens vam organitzar i vam crear la normativa europea.

“Al país tenim registrats prop de 400 assessors fiscals”

Què espera de les jornades que se celebren avui?

Tenim uns 400 professionals que treballen a Andorra. En total, en tenim 110.000 a Europa, 35.000 dels quals depenen de l’EFPA a Espanya. Hem intentat sempre estar presents al Principat i amb aquesta jornada mantenim la presència.

Aquí, cal certificar-se?

Encara no. Ha estat una decisió molt positiva de les entitats financeres andorranes d’apostar i recolzar que els seus professionals se certifiquin. Crec que el Principat ho ha fet per voluntat de tenir un nivell professional més alt, sense tenir-hi obligació. Probablement, amb l’acord d’associació, serà aviat un tema legal. L’assessorament financer jugarà un paper important en aquesta última etapa, que és una etapa que ja ha començat fa temps, d’acoblament complet del sector financer en el sector financer europeu.

“La supervisió bancària, amb el ‘cas BPA’, ha après bones lliçons”

Molt rellevant en l’acord d’associació amb la UE és la carpeta financera. El protocol dona 15 anys per adoptar la normativa europea. És suficient?

Andorra està molt avançada en molts terrenys financers, com ara el de servei als clients, la digitalització, els productes, el compliment legal i la qualificació del personal. Per tant, estic convençut que el període de 15 anys serà més que suficient.

Guanyen més els bancs andorrans en sortir o els europeus en venir al Principat?

Les entitats andorranes tenen el seu propi mercat enormement controlat i operen molt bé en el seu àmbit intern. De cara a l’extern, veig difícil que hi hagi en els pròxims anys una gran entrada d’entitats no andorranes al mercat del país. I les entitats d’aquí ja estan presents en molts mercats exteriors. La presència o fusions d’entitats d’altres països en diversos mercats de la Unió Europea s’està produint de forma molt lenta.

Defensa l’educació i l’alfabetització financera de la població.

En general, a tot Europa hi ha una baixa cultura financera que es tradueix en un mal ús del seu estalvi. S’estalvia molt, però una gran part d’aquest estalvi se situa en dipòsits o en comptes corrents que generen uns rendiments molt escassos. L’exemple més clar és el dels Estats Units, on una gran part de l’estalvi està situat al mercat de capitals i s’aconsegueixen molts avantatges. Europa, per competir amb el món, i sobretot amb la Xina i els EUA, ha d’invertir molt, tant en innovació, com en sostenibilitat o la recuperació de valor afegit del seu sector industrial, i ara també ha d’invertir en seguretat i defensa.

Hi ha cultura financera al país?

Andorra, que és un país absolutament europeu, segurament té el mateix problema que la resta d’Europa de falta de cultura. Potser hi ha més part de l’estalvi al Principat que està invertit perquè és un país amb un nivell de vida elevat, de mitjana, i que, en general, inverteix més que el que s’inverteix a Espanya, per exemple, en proporció al seu estalvi.

Quin paper pot tenir la IA en el futur del sector?

Cada vegada es necessitaran més professionals, però la IA no els reemplaçarà perquè no és tan important recomanar-te un producte fantàstic o generar-te una cartera extraordinària, sinó conèixer el client: les necessitats, les característiques com a estalviador, la capacitat d’assumir riscos, etc.

Creu que els bancs andorrans han recobrat el prestigi internacional després del ‘cas BPA’?

Vaig estar molt a prop de les accions del Govern i conec de primera mà com es va intentar solucionar un problema molt complicat. Hi va haver un risc molt fort de reputació del sector, però es va solucionar de forma força correcta per la magnitud del problema. Malgrat que aquestes coses no desapareixen al 100% de la memòria col·lectiva, la supervisió bancària a Andorra ha après bones lliçons d’això. S’ha avançat molt perquè aquests fets segurament no tornin a passar.

Què opina de la fiscalitat del Principat?

Andorra ha fet un esforç important per adequar-se als requisits de fiscalitat suau, de fiscalitat lleugera, però acceptable i estandarditzada en l’àmbit europeu. Aquesta és una tendència internacional i, per tant, el país ha fet els deures.

Fa 30 anys amb l’exministre Saboya van crear la primera edició de formació del Certified European Financial Analyst.

Va ser una iniciativa de fer una gran qualificació professional d’analistes financers i de gestors de cartera a Europa, és un curs d’altíssim nivell. Es va fer primer a Madrid i a Barcelona, i el següent any ja vam fer una edició del curs a Andorra. I, efectivament, el Gilbert, que en aquell moment estava a Banca Mora, va ser membre d’aquest curs.