Marc Muro: “En fisioteràpia s’ha d’apostar per la qualitat i no per la quantitat”

Marc Muro és fisioterapeuta de la CASS amb experiència a l’estranger (Catalunya i Suïssa) i compara la modernitat de la professió entre el Principat i altres països.

Quina és la seva trajectòria?

Primer vaig estudiar ciències de l’activitat física i de l’esport i un cop vaig acabar vaig fer fisioteràpia, totes dues a Blanquerna. Vaig començar treballant a Barcelona, després vaig tornar dos anys aquí, a Andorra, i vaig anar un any a Suïssa per tornar cap al Principat, on ja fa pràcticament un altre any que treballo i actualment acostumo a tractar afeccions traumatològiques.

Amb l’experiència a l’estranger que té, com compararia la professió amb el Principat?

A Barcelona la veritat és que és molt complicat. El servei comunitari és gegant i estan obligats a fer molts pacients alhora i, per a mi, és un model que no hauríem de replicar aquí, a Andorra. Quan feia pràctiques a la mútua a Catalunya tractàvem entre set i vuit pacients a la vegada i això és molt poc personal.

Considera que el model del Principat és millor?

Aquí, a Andorra, és una mica millor perquè es permet individualitzar els tractaments per donar una millor atenció. Jo tracto els pacients per separat, estic amb un i quan acabo l’acompanyo i faig passar el següent. El model que tenim és molt millor que a Barcelona, però alhora molt millorable per tenir el que jo considero un ofici correcte.

La tarifa s'hauria d'incrementar i estar entre els 20 i els 25 euros

Com es podria afinar aquesta metodologia?

Pel que fa a tarifes s’haurien d’augmentar. Però alhora acceptaria un control més estricte perquè les normes es compleixin. Jo no tinc informació de ningú que no ho faci correctament, però en cas que passés acceptaria un control molt estricte i sancions per a qui no ho fes bé, sempre que se’ns donés una tarifa d’acord amb els tractaments que es demanen i que considero que funcionen. L’ideal seria aproximar-nos al model francès i suís.

Quins aprenentatges es va emportar de Suïssa?

Allà treballen un model que és el que jo aplico ara i crec que s’ha d’apostar per la qualitat i no per la quantitat. Cada mitja hora agafen un pacient, només un, i en funció de la complexitat s’hi estan més estona. Això sí, a Suïssa la tarifa és d’uns cinquanta euros i aquí de setze amb vuitanta, i considero que hauria d’estar entre els vint i els vint-i-cinc euros.

Creu que està modernitzada la fisioteràpia a Andorra?

La veritat és que considero que s’està fent un esforç molt gran. És a dir, sempre hi ha aspectes a millorar, però per quantitat de tècniques i de màquines estem al nivell de qualsevol altre país.