Fernando Fuertes: “Després d’aquesta vida n’hi ha una altra”

Fernando Fuertes ha estat fins ara cap de l’àrea de medicina legal i forense i compta amb una trajectòria marcada per la cirurgia i les urgències. El cirurgià ha viscut de prop alguns dels moments més intensos de la professió i s’acomiada ara de la vida professional activa.

Mostra una especial passió per les urgències. Què hi troba?

Potser és l’adrenalina. Les urgències t’obliguen a prendre decisions ràpides en poc temps i tan raonables com sigui possible. La cirurgia programada et dona temps per preparar-te; la d’urgència, en canvi, t’exigeix resoldre immediatament. I malgrat la tècnica i l’experiència, t’adones que no ets Déu. Per damunt teu hi ha alguna cosa. Hi ha pacients molt complicats que sorprenentment se’n surten, i d’altres que semblen menys greus i no tiren endavant. Al final, el destí té l’última paraula. Tu has de fer la teva part, però ets una eina.

En aquest punt entra una visió sobre la transcendència i el més enllà.

Sí. El doctor Manuel Sans Segarra ha escrit sobre experiències al voltant de la mort i, en gran part, ho comparteixo: no és un tema de creure o no creure, sinó de conviccions basades en l’evidència. Sempre hem pensat què hi ha després de la mort. Penso que hi ha una transcendència i que després d’aquesta vida n’hi ha una altra en una altra dimensió.

Ha tingut alguna experiència que li ho refermi?

Hi ha pacients que preveuen quan moriran. T’avisen abans d’una operació: “Doctor, d’aquesta no en sortiré.” I, efectivament, moren. Una pacient en transfusió em va dir: “Dissabte vindrà a passar visita? Ens acomiadarem.” I així va ser.

Quina feina ha pogut fer a l’àrea de medicina legal i forense?

S’han tirat endavant protocols, s’han arreglat altres protocols. Hem fet molta feina. Hem fet més de 400 actuacions, posat en marxa protocols interns i signat convenis. Quan vaig arribar vaig començar sol, i a poc a poc vam anar creixent. Ara el departament està funcionant bé. Hem entrevistat més de 50 metges i finalment hem aconseguit contractar dos metges competents que donaran continuïtat.

I com valora el funcionament i l’evolució de l’àrea?

A Andorra hi ha una voluntat molt clara de fer les coses bé i de fer país. Tot el que he demanat se m’ha proporcionat. Evidentment, hi ha aspectes a millorar: jo insistiria en la modernització informàtica i la digitalització de la documentació mèdica. Hem d’informatitzar una mica més la documentació que es transmet a les institucions des de l’àrea forense. Però jo el que he trobat ha estat una voluntat d’ajudar. Estic orgullós d’haver treballat en aquesta àrea i estic molt agraït al ministeri per tot el suport rebut.