Doctor en filologia anglesa
Fernando Trujillo: “Aprendre a usar pantalles és aprendre a ser ciutadà”

Fernando Trujillo
Fernando Trujillo és professor titular al departament de Didàctica de Llengua i Literatura de la Universitat de Granada, ha rebut nombrosos reconeixements i avui al Centre de Congressos parlarà als docents dels reptes i oportunitats de l’educació en la societat digital.
Educació i digitalització han d’anar de la mà?
Necessàriament. L’educació cobreix el nostre recorregut de vida. Hem de formar l’alumnat per als problemes i situacions quotidianes, i el món digital en forma part. Plantejar-se no educar digitalment és erroni. La qüestió és com ho fem.
Les pantalles no són l’enemic.
No hi ha evidències científiques que la pantalla s’hagi convertit en un problema a l’escola i emfatitzo l’expressió a l’escola. Però és més fàcil situar el focus en les pantalles a l’escola que a la vida familiar, i en el fet que la pantalla substitueix el poc temps que tenim per viure amb els nostres fills i filles.
Comentava abans que la qüestió és com educar en un món digital.
Hi ha una eina fonamental, el pla digital del centre, que organitza l’educació digital de l’alumnat, en què tenim moltes experiències de centres que han convertit allò digital en una oportunitat i no en un problema.
Per exemple?
En el context català tenim experiències vinculades al programa Uno por uno exitoses. A Espanya fa 10 anys que invertim en tecnologia i molts centres l’han incorporat amb èxit fent projectes col·laboratius per treballar des de literatura fins a consciència mediambiental.
I amb alumnes de quina edat s’hauria de començar a educar digitalment?
El consens és que la presència de pantalles ha de créixer a mesura que avança el desenvolupament maduratiu de l’individu. A infantil, haurien de tenir una presència marginal, tot i que no passaria res perquè un nen veiés una pantalla a classe des d’on se’l podria ajudar a fer-ne un ús sa, però és a partir de primària i, sobretot, a secundària quan les pantalles es converteixen en finestres de coneixement.
Calen noves metodologies?
Igual que hi ha tecnologies emergents també hi ha pedagogies emergents. No és el mateix aprendre vinculat a videoconferències i amb el suport d’una IA que amb una enciclopèdia de paper. Hem d’aprendre a ensenyar amb aquestes tecnologies.
I treballar l’esperit crític.
S’ha d’ensenyar a gestionar l’enorme cabal d’informació. La nostra opinió i presa de decisions està vinculada a informació que arriba a través de la pantalla. Aprendre a utilitzar les pantalles també és aprendre a ser ciutadans i ciutadanes.